La importància de ser Frank. La Brutal

informació obra



Dramatúrgia:
David Selvas, Cristina Genebat
Traducció:
Cristina Genebat
Intèrprets:
Laura Conejero, Mia Esteve, Paula Jornet, Paula Malia, Norbert Martínez, Ferran Vilajosana/ Miki Esparbé, Jaume Madaula/ David Verdaguer
Escenografia:
Jose Novoa
Vestuari:
Maria Armengol
So:
Lucas Ariel Vallejos
Composició musical:
Paula Jornet
Direcció Musical:
Pere Jou
Ajudantia de direcció:
Sandra Monclús
Caracterització:
Paula Ayuso
Assesoria de moviment:
Pere Faura
Producció:
TNC, La Brutal
Sinopsi:

La gloriosa trajectòria d’Oscar Wilde va quedar arruïnada sobtadament amb la condemna a dos anys de presó que l’acusava d’indecència per la seva vida privada, només tres mesos després d’haver estrenat aquesta comèdia.

L’escriptor, que no es refaria d’un cop tan dur, ja havia denunciat sovint la hipocresia d’una societat cada cop més conservadora i controladora sobre la intimitat dels seus ciutadans. Una hipocresia que, de manera premonitòria, esdevindria la protagonista d’aquesta deliciosa obra mestra sobre els embolics amorosos de dos joves britànics i les seves secretes dobles vides, la qual anticipa algunes de les principals avantguardes del segle XX.

Finalista a espectacle dels Premis de la Crítica 2018

David Verdaguer finalista a actor dels Premis de la Crítica 2018

Laura Conejero finalista a actriu dels Premis de la Crítica 2018

Paula Jornet, Premi a música original/adaptada dels Premis de la Crítica 2018

Laura Armengol, finalista a vestuari als Premis de la Crítica 2018

Paula Jornet, finalista a revelació a Premis de la Crítica 2018

Crítica: La importància de ser Frank. La Brutal

10/05/2018

Amb molta Frankesa...

per Novaveu

La importància de ser Frank Teatre Nacional de Catalunya, 1 de maig de 2018

El Gerard i la Cèlia, uns servidors, estem clarament d'acord en que després de clàssics com Medea o Èdip poques coses millors que la importància de ser Frank hi ha. Perquè tots i totes tenim dies d’aquells què només volem desconnectar i passar-nos-ho bé. Perquè a vegades tothom parla i parla per no res.

La importància de ser Frank és una obra que va escriure Oscar Wilde el 1895, una època en la qual la seva carrera ja havia arribat a un pic esplendorós i, per tant, havia gaudit d’un gran reconeixement social. Anys després, sobretot a causa de la seva vida privada, excèntrica per l’època, aquest reconeixement social va patir un daltabaix. És per aquest motiu que l’escriptor va voler mostrar la hipocresia social de l’època, que adorava les seves obres i, per contra, menyspreava les seves històries amoroses. I això és el que veiem en aquesta adaptació de David Selvas i Cristina Genebat, una crítica social lleugera amagada sota l’humor àgil i alegre.

Així doncs se’ns presenta a la Sala petita del TNC com una proposta (amb totes les entrades ja esgotades) amb un text àlgid que conté un argument divertit, tocs surrealistes i personatges còmics als quals és difícil no agafar-los simpatia. Simpatia per la seva ridiculesa, per la facilitat que tenen en enamorar-se però, sobretot, perquè gaudeixen de la vida i, amb ells, els actors. D’aquesta manera és inevitable que el bon rotllo s’encomani al públic.

Tot i tenir al capdavant del repertori al David Verdaguer i al Miki Esparbé tots els actors estan perfectament equilibrats. Cal destacar la jove Paula Jornet, que interpreta una adolescent que només li interessa la música, bé, i l’amor; i la Laura Conejero, que encarna el personatge “dolent”, si és que se li pot arribar a dir així, una tieta de classe alta que sempre té una gran crítica amagada a la màniga.  Així doncs tots els actors sorprenen gratament a l’hora d’actuar, tocar instruments i cantar... Sí, cantar, i és que l’obra té molts moments musicals (algun potser un xic gratuït) que sorprenen al públic i encara alleugereixen més l’ambient. La història, és cert, pot semblar una mica de fulletó però amb la mirada que li donen aconsegueixen actualitzar-la a un estil retro però actual, que ja es veu, només entrar a sala, en l’escenografia.

La importància de ser Frank és, doncs, una proposta ideal per desconnectar, riure i passar una estona agradable.

Gerard Gil i Cèlia Ventura @_gerardgil i @soctastaolletes