Amb molta Frankesa…

La importància de ser Frank
Teatre Nacional de Catalunya, 1 de maig de 2018

El Gerard i la Cèlia, uns servidors, estem clarament d’acord en que després de clàssics com Medea o Èdip poques coses millors que la importància de ser Frank hi ha. Perquè tots i totes tenim dies d’aquells què només volem desconnectar i passar-nos-ho bé. Perquè a vegades tothom parla i parla per no res.

La importància de ser Frank és una obra que va escriure Oscar Wilde el 1895, una època en la qual la seva carrera ja havia arribat a un pic esplendorós i, per tant, havia gaudit d’un gran reconeixement social. Anys després, sobretot a causa de la seva vida privada, excèntrica per l’època, aquest reconeixement social va patir un daltabaix. És per aquest motiu que l’escriptor va voler mostrar la hipocresia social de l’època, que adorava les seves obres i, per contra, menyspreava les seves històries amoroses. I això és el que veiem en aquesta adaptació de David Selvas i Cristina Genebat, una crítica social lleugera amagada sota l’humor àgil i alegre.

Així doncs se’ns presenta a la Sala petita del TNC com una proposta (amb totes les entrades ja esgotades) amb un text àlgid que conté un argument divertit, tocs surrealistes i personatges còmics als quals és difícil no agafar-los simpatia. Simpatia per la seva ridiculesa, per la facilitat que tenen en enamorar-se però, sobretot, perquè gaudeixen de la vida i, amb ells, els actors. D’aquesta manera és inevitable que el bon rotllo s’encomani al públic.

Tot i tenir al capdavant del repertori al David Verdaguer i al Miki Esparbé tots els actors estan perfectament equilibrats. Cal destacar la jove Paula Jornet, que interpreta una adolescent que només li interessa la música, bé, i l’amor; i la Laura Conejero, que encarna el personatge “dolent”, si és que se li pot arribar a dir així, una tieta de classe alta que sempre té una gran crítica amagada a la màniga.  Així doncs tots els actors sorprenen gratament a l’hora d’actuar, tocar instruments i cantar… Sí, cantar, i és que l’obra té molts moments musicals (algun potser un xic gratuït) que sorprenen al públic i encara alleugereixen més l’ambient. La història, és cert, pot semblar una mica de fulletó però amb la mirada que li donen aconsegueixen actualitzar-la a un estil retro però actual, que ja es veu, només entrar a sala, en l’escenografia.

La importància de ser Frank és, doncs, una proposta ideal per desconnectar, riure i passar una estona agradable.

Gerard Gil i Cèlia Ventura
@_gerardgil i @soctastaolletes

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *