Art

Teatre

informació obra


Direcció:
Miquel Górriz, Jordi Prat i Coll
Intèrprets:
Pere Arquillué, Francesc Orella, Lluís Villanueva
Escenografia:
Jon Berrondo
Il·luminació:
Jaume Ventura
So:
Miquel Gorriz
Vestuari:
María Araujo
Producció:
Focus, Mola Produccions, Tasgo Producciones, Bitò Produccions
Dramatúrgia:
Jordi Prat i Coll, Marcel Gros
Sinopsi:

"Marc, sol.
El meu amic Sergi ha comprat un quadre.
És una... tela, si fa no fa, d’un metre seixanta per un metre vint, pintada de blanc. El fons és blanc i, si mig acluques els ulls, s’hi poden entreveure unes ratlles fines, transversals, blanques.
El Sergi és amic meu de fa molt temps.
És un xaval que ha triomfat, és dermatòleg i és amant de l’art.
Dilluns passat vaig anar a veure el quadre que el Sergi s’havia comprat el dissabte anterior, un quadre que feia mesos que perseguia.
Un quadre blanc, amb unes ratlles blanques.” 

Art, el text de Yasmina Reza que des de la seva estrena el 1994 s’ha convertit en un fenomen internacional de públic i crítica, és una comèdia intel·ligent sobre l’amistat. També és un immillorable vehicle de lluïment per a un trio de grans actors. Un quadre en blanc posarà a prova una llarga relació entre tres homes que semblava impossible de trencar. Aquest és el punt de partida per a una obra molt enginyosa i divertida.

Crítica: Art

28/12/2016

Blanc sobre blanc sobre l’escenàri.

per Roger Puig
El 4 de desembre vaig veure ART al Goya, aquí us comparteixo la breu crítica que en faig. Art és una obra de Yasmina Reza que ens planteja a través d’un text divertit i fresc i la direcció de Miequel Gorriz diferents debats i portes sobre la subjectivitat i les posicions. Tindrem una escenografia, d’entrada, magnifica. Simple i senzilla formada de diferents marcs que no ens poden evitar fer pensar que estem veient “un quadre”... i Quin quadre! Les tensions entre tres caràcters, tres personatges, en definitiva tres “amics” que veuen truncada la seva relació per un quadre. L’obra ens fa pensar que només és un quadre i alhora que un quadre és molt més que un quadre, tant pels seus admiradors com pels seus detractors. Les tensions que planteja l’obra semblaran d’entrada obvies, però un tercer personatge aparentment feble i afable carregarà sobre les espatlles el pes de l’equilibri, pes que ens sorprendrà quan les tensions canviïn de posició. Quan vegem que darrere d’allò evident sempre i pot haver matisos, encara que siguin d’un blanc més beix. Els tres actors es toregen, es critiquen, es llencen punyalades, però sobretot juguen sobre l’escenari amb un art finíssim que no ens deixarà indiferents, algunes coses són subjectives com els gustos artístics. El treball d’aquests actors no ho és.   art   Roger Puig