Borratxera sensorial hipnòtica

Entre jazmines y rosas.

Borratxera sensorial hipnòtica

Àtic 22-Tantarantana, 6 d’octubre de 2016

Entre jazmines y rosas ens situa en “terra de tot” i ens endinsa a una borratxera sensorial hipnòtica, poètica i delicada que s’intueix tan sols pujar les escales de l’Àtic 22 i arribar al que d’alguna manera pot remetre a un estudi d’artista. Se’ns convida a notar varies textures, profunditats i gruixos de la “pell de gallina”. Varis recorreguts, sentits i trajectes de l’emoció. Vibració i sensació final ens queden tatuades en algun racó del mes nostre.

Un contrast de llengües i accents dels actors, una literal dansa de colors en un mural pictòric que es va creant dins la peça i va cobrant vida in situ. David Pozón inventa i reinventa el mural, que tot i les diferències ens pot remetre a la simultaneïtat artística dels concerts de Muchacito Bombo Infierno. Pozón utilitza el fluir de la música, les creacions sonores de  Llorenç Peris, el particular flamenc autodidacta,  multi disciplinar i influenciat per músiques del món de Diego Paqué a la guitarra, a la veu i a la interpretació i el fluir la paraula escrita també de Paqué, però en aquest cas de Leonor, per moure la pintura i els collages. Una peça que s’estremeix sobretot amb els aguts del cantant, així com ho fa la sala, no del tot amortitzada en quant a quantitat de públic. Una miscel·lània infinita però alhora intuïtiva i ben escoltada per part dels autors que juguen a fons amb cada una de les peces del taulell de joc que t’impliquen però no t’incomoden perquè et travessen amb la més delicada meticulositat de cuidar al detall i d’entregar-se d’una manera ben enfocada.

Les projeccions damunt les parets a càrrec de Laia Casas, són pràcticament l’únic mitjà d’il·luminació. Aquesta il·luminació tendeix cap a la fredor i el surrealisme, “l’allò oníric” i ens recorda a Bergman però contrasta amb la calidesa de la proximitat de l’espectador i els cossos dels artistes (damunt els quals sovint es projecta). Artistes vestits de blanc que alhora reforcen certa distància però perquè no, també innocència. I és que la peça no deixa de ser un trànsit de contrasts que des de la corporeïtat adulta se’ns remet directament a la infància i a la tendresa.

Tant interessant resulta mirar als que executen les accions (una dansa re- interpretable de personatges) com la reacció dels espectadors, perquè inevitablement per l’energia que es crea, tot es converteix en escenari. Interessants les cares dels que es permeten, o no, deixar-se tocar per allò que en certa manera a un primer cop d’ull, no se’ns permet veure.

La discografia de Paqué consta de 5 discs: Merguizo (2003), Un botón de cada color (2005), Sencillo (2008), María (2012) i Con fibra y tacón (2016).  Dins la seva gira, podrem gaudir de nou de la seva presència amb l’espectacle ASOLASMERGUIZA presentat recentment a Madrid i que ara s’ estrena a Barcelona. Es programa a l’ Àtic 22 del Tantarantana  els diumenges 14 y 28 de maig a les 12:30h, juntament amb altres espectacles per la ciutat i pel territori.

Mar Soler

 

Entre jazmines y rosas.

Borrachera sensorial hipnótica

Àtic 22-Tantarantana, 6 de octubre de 2016

Entre jazmines y rosas nos sitúa en “tierra de todo” y nos sumerge en una borrachera sensorial hipnótica, poética y delicada que se intuye con solo subir las escaleras de l’Àtic 22 y  llegar al que de alguna forma nos puede  recordar a un estudio de artista. Se nos invita a notar varias texturas, profundidades y grosores de la “piel de gallina”. Varios recorridos, sentidos y trayectos de la emoción. Vibración y sensación final nos quedan tatuadas en algún rincón de  lo más nuestro.

Un contraste de lenguas y acentos de los actores, una literal danza de colores en un mural pictórico que se va creando dentro de la pieza y va cobrando vida in situ. David Pozón inventa y reinventa el mural, que a pesar de las diferencias nos puede trasladar a la simultaneidad artística de los conciertos de Muchacito Bombo Infierno. Pozón utiliza el fluir de la música, les creaciones sonoras de  Llorenç Peris, el particular flamenco autodidacta,  multidisciplinar e influenciado por músicas del mundo de Diego Paqué a la guitarra, a la voz y a la interpretación y el fluir la palabra escrita también de Paqué, pero en este caso de Leonor, para mover la pintura y los collages. Una pieza que se estremece sobretodo con los agudos del canto, tal y como lo hace la sala, no del todo amortizada en cuanto a cantidad de público. Una miscelánea infinita pero a la vez intuitiva y bien escuchada por parte de los autores que juegan a fondo con cada una de les piezas del tablero de juego que te implican pero no te incomodan porqué te traviesan con la más delicada meticulosidad de cuidar al detalle y de entregarse de una forma bien enfocada.

Les proyecciones en las paredes de la mano de de Laia Casas, son prácticamente la única fuente de iluminación. Esta iluminación tiende hacia a la frialdad y el surrealismo, “lo onírico” y nos recuerda a Bergman pero contrasta con la calidez de la proximidad del espectador y de los cuerpos de los artistas (encima de los cuales a menudo se proyecta). Artistas vestidos de blanco que a la vez refuerzan cierta distancia pero porqué no, también inocencia. Y es que la pieza no deja de ser un tránsito de contrastes que desde la corporalidad adulta se nos remite directamente a la infancia y a la ternura.

Igual de interesante resulta mirar a los que ejecutan las acciones (una danza re-interpretable de personajes) como la reacción de los espectadores, porqué inevitablemente por la energía que se crea, todo se convierte en escenario. Interesantes las caras de los que se permiten, o no, dejar-se tocar por lo que en cierta manera, a primera vista, no se nos permite ver.

La discografía de Paqué consta de 5 discos: Merguizo (2003), Un botón de cada color (2005), Sencillo (2008), María (2012) y Con fibra y tacón (2016).  Dentro de su gira, podremos disfrutar de nuevo de su presencia con el espectáculo ASOLASMERGUIZA presentado recientemente en Madrid y que ahora se estrena en Barcelona. Se programa en el Àtic 22 del Tantarantana  los domingos 14 y 28 de mayo a las 12:30h, junto con otros espectáculos por la ciudad y por el territorio.

Mar Soler

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *