Cabaret

informació obra



Intèrprets:
Bernat Mestre, Alejandro Tous, Amparo Saizar, Enrique R. Del Portal, Víctor Díaz, Teresa Abarca, Anna Coll, Jose Carlos Campos, Miguel Ángel Collado, Gerard Mínguez, Alejandro Fernández, Xabi Nogales, Evangelina Esteves, Maite Fernández, Julia Pérez, Marina Martín, Maria Reina
Interpretació musical:
Raúl Patiño, Andreu Gallén, Marc Garcia, Marta Muñoz, Ivó Oller
Producció:
3XTR3S, SOM Produce
Autoria:
Fred Ebb, Joe Masteroff, Lluïsa Cunillé
Composició musical:
John Kander, Toni Xuclà
Direcció:
Jaime Azpilicueta
Ajudantia de direcció:
Maximiliano Lavia, David Pintó
Escenografia:
Ricardo Sánchez Cuerda
So:
Gastón Briski
Vestuari:
Antonio Belart
Coreografia:
Federico Barrios
Sinopsi:

La història transcorre en els darrers anys de la República de Weimar, en un Berlín decadent i assotat per la crisi del 29. Una ciutat que es segueix aferrant inútilment a la il·lusió d'aquells anys d'esplendor que la van magnificar poc temps enrere. El Kit Kat Klub, el club nocturn de la ficció, obre les seves portes cada nit per a entretenir a un públic ansiós per oblidar, encara que sigui per un parell d'hores, el mal que plana per damunt dels seus caps.

Governat pel seu inquietant i divertit mestre de cerimònies, el Kit Kat Klub escenifica la convivència entre l'imparable creixement de la hidra nazi i la fingida normalitat quotidiana dels protagonistes: la cantant anglesa Sally Bowles i el novel·lista americà Cliff Bradshaw o el romanç de tardor entre Fräulain Schneider i el propietari jueu d'un florent negoci de fruiteria, Herr Schultz.

Amb diverses de les cançons més emblemàtiques de la història dels musicals: “Willkommen”, “Cabaret”, “Money Money”, “Maybe this time”… CABARET és El Musical de Broadway que tothom hauria de veure un cop a la vida.

Finalista a vestuari (Antonio Belart) al Premi de la Crítica 2017

Crítica: Cabaret

07/10/2017

Cabaret tenyit de rosa

per Novaveu

Cabaret Teatre Victòria, 24 de setembre de 2017

Durant els mesos d’octubre i novembre, el Teatre Victòria recupera l’essència de l’avinguda del Paral·lel i es converteix en un autèntic Cabaret. Una producció a la que no li falten recursos i pot presumir d’una gran escenografia, vestuari i una Big Band en directe que fa goig.

Quant a la qualitat interpretativa, també ens trobem amb un gran repertori d’actors i cantants, en el que llueix especialment Ivan Labanda. A la nostra funció vam gaudir de la Teresa Abarca en el paper de Sally (“la cover”, l’actriu que substitueix a l’actriu principal, Elena Gadel, en determinades funcions) que tampoc ens va deixar indiferents amb un gran domini tècnic de la seva veu, que tant era potent i ensordidora, com dolça i suau. També cal destacar la gran actuació d’Amparo Saizar fent el paper de Schneider, la llogatera, amb unes cançons solistes absolutament precioses i brillantment executades.

D’altra banda, quant a la direcció de Jaime Azpilicueta, hi ha algunes coses que no ens van acabar d’encaixar. Per començar, el número principal, la cançó icònica d’aquest musical, no apareix. Vam tenir l’esperança que sortirien a cantar-la com a bis, però no va ser així, no vam poder gaudir de “Mein Herr”. Una altra sorpresa musical, en aquest cas positiva, va ser la reinterpretació de “Life is a Cabaret”, que ens va deixar clavades a la cadira.

A l’obra original, i si tenim en ment la pel·lícula amb Liza Minnelli, hi trobem una atmosfera fosca, depressiva, que amaga un rere fons decadent que no veiem al Teatre Victòria. Al llarg de tota la primera part es veuen cares de felicitat, cantant feliços amb un filtre de color rosa i la realitat decadent de l’època queda massa amagada sota la cortina de fum del cabaret. Per aquest motiu, quan a la segona part canvia el to i el filtre amb el qual observem la trama, ens desconcerta una mica. Ja en el final, amb el canvi brusc d’humor s’abaixa el teló deixant al públic incòmode i perplex.

Hi ha una sèrie de temes que, segons el nostre parer, són tractats de manera massa subtil i queda molt poc clar quin és el missatge que es vol transmetre. Per exemple trobem el tema de la llibertat i l’ambigüitat sexual, l’amor lliure, i evidentment el context històric del nazisme; temes que en la nostra societat actual i barcelonina estan molt presents, i creiem mereixien un tractament més clar.

Cabaret és un musical icònic amb un fort contingut polític, però temem que al convertir-se en un macro-espectacle, amb una qualitat tècnica admirable, es perdi o difumini el missatge de rebel·lia, trencament de les normes establertes i llibertat individual, essència sota la qual van néixer els cabarets berlinesos en el seu moment, un espai on tothom podia ser qui volgués.

Anna Molinet Sílvia Mercè i Sonet