A.K.A. (Also Known As)

Teatre

informació obra


Vestuari:
Montse Rodríguez
Autoria:
Daniel J. Meyer
Il·luminació:
Xavi Gardés
Escenografia:
Anna Tantull
Direcció:
Montse Rodríguez Clusella
Intèrprets:
Albert Salazar
Sinopsi:

Carles. 15 anys. Bueno... Acaba amb 16 anys. Parla català i castellà. O tot a la vegada, barrejat, com pot, com vol. Adoptat quan tenia 3-4 anys. No se’n recorda. Família de classe mitjana. Fa servir el Tinder. I... coneix la Clàudia. S’enamora de la Clàudia. Classe mitjana-alta. Catalana. Burgesia catalana. Tot va bé. Primera nit que tindran sexe... bueno... faran l’amor. Hi ha molt d’amor. Tot se’n va a prendre pel sac. Apareix la cosina. Coitos interruptus. La Clàudia no li respon més les trucades. Apareix la policia a casa. Judici. Per què? És moro. O almenys ho sembla. Bueno... “en realitat”, perquè la Clàudia era menor. Però en realitat perquè és moro, no és d’aquí. Qui ets? Qui la gent creu que ets? O ets el que sents?O una barreja? Importa qui ets? Qui vas ser? O el que sembles ser? L’obra tracta d’en Carles, de l’amor, de qui és, de la seva identitat, de la seva història. Però nosaltres no serem espectadors, serem els seus oients, còmplices i jutges... en definitiva, serem la societat que diu qui és, quina és la seva identitat i qui incideix en la seva història.

Premi a espectacle revelació dels Premis de la Crítica 2018

Crítica: A.K.A. (Also Known As)

28/04/2018

Carlos, aka una dosi d'energia commovedora

per Judit Martinez Gili

A.K.A. (Also Known As) Sala Flyhard, 23 d’abril de 2018 [caption id="attachment_2097" align="aligncenter" width="398"] Roser Blanch[/caption]  En Carlos va ser adoptat quan era petit. Se sent de la seva terra i, malgrat que no comparteix res amb el seu lloc de naixement més enllà de les faccions físiques, l’obliguen a assistir a sessions de grup amb altres joves de la seva edat procedents de terres musulmanes. I ell només voldria parlar amb la Clàudia. Una presentació qualsevol, molt natural per a A.K.A., que posa a Albert Salazar a to per un espectacle que presenta ell sol davant de tothom. Tan sols amb el suport d’un coordinat joc d’efectes visuals i sonors, el públic té el privilegi de viure des de la perspectiva del jove una història que colpeix l’ànima.

El personatge és tan humà, tan inestable i amb tan poc filtre com l’adolescent que porta tothom dins seu. El seu caràcter únic el fa viure el transcurs dels esdeveniments amb una energia digne d’aplaudiment. Ell evoluciona a escala emotiva, i guia l’espectador per alts i baixos que el porten a una transformació profunda amb minuts d’obra que passa volant. Hi ha text, hi ha meta text, hi ha música i molt de moviment, un parell d’elements escenogràfics complementaris i moltíssima veritat. És cert que es fa difícil empatitzar amb un perfil que en el fons és tòpic, però és el treball dels detalls, com la importància de la caputxa o l’estil de ball, allò que genera simpatia i envia, joves i vells, a una situació de racisme menyspreable.

Also Known As sembla un esdeveniment únic cada nit, circumstancial, personal i un esforç d’entrega brutal. A més, no és una interpretació fàcil. Per una banda, el treball de guió ha de ser realment minuciós per transmetre amb molta naturalitat i amb un estil de casa els mots que qualsevol noi de quinze anys faria servir. Per altra banda, la realitat transmesa és dura com una pedra i un gat vell gens domesticat. El cos és sincer i la perspectiva, nova i frustrant. A.K.A. pren un color nou, d’admiració amb regust de ràbia, que aixeca admiració per l’honestedat, el realisme i el valor que transmet. Un treball que impressiona perquè atrapa i commou.

Judit Martínez Gili @CritCultural