Challenge the fucking boss

Welcome to Siri’s party
Antic Teatre, 25 de setembre de 2019

Laia Plana

Arcoiris i Morci viuen la festa virtual permanent en un viatge amb el públic com a participant actiu mentre van descobrint, des de la perspectiva de persones corrents, com elles i els altres actuen amb aquesta nova eina, les xarxes socials. Una nova realitat, una nova oportunitat per reinventar-se on l’esfera pública i privada són la mateixa.

Siri, l’ens omnipresent i eternament insatisfet regeix des de l’ombra les normes d’una festa plena de reptes, una competició on tothom hi perd mentre fa veure que guanya. En un país de les meravelles, els personatges de Welcome to Siri’s party contagien energia i s’atreveixen amb els espectadors la quantitat justa, sempre per acostar-se a l’autoreflexió i mai a la crítica. El resultat és un espectacle fresc, actiu, força imprevisible i, sobretot, molt planer.

En diversos punts de la peça, la companyia fa evident la seva voluntat d’aterrar les grans idees i teories. És capaç de tocar molts temes fruit d’un espectacle procés, que es coneix i es crea progressivament. Welcome to Siri’s party evoluciona de la mà del públic, sense pretensions, però conscients que els temes de l’espectacle formen part, per sort o per desgràcia, del dia a dia de tothom de manera transversal. Entre garbuix i muntanya russa genial.

La realitat virtual i la realitat real; una tal com és, i l’altra tal com s’escull. Cada vegada més es perfilen aquestes dues vides de cada persona, que poden diferir més o menys, però defineixen la vida —i la mort. Les fronteres conegudes es desdibuixen, els èxits i les misèries tenen el seu espai fent-ho tot una mica més possible. De mica en mica es va convertint en un nou model de socialització, difícilment inevitable, que dona, com a mínim, per una investigació teatral.

Judit Martínez Gili
@CritCultural

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *