Quarts de dotze del migdia i fa un sol magnífic a la Nau Ivanow. Fa un sol d'estar al terrat de la Ivanow fent reunions amb les novaveu. Hem quedat servidores (la Marta Duran i el Martí Rossell) amb la companyia Fundación Mis Bragas, guanyadores de la Beca DespertaLAB 2020 pel seu primer espectacle: BITCH. Només entrar ens avisen que l'Albert Martí (músic principal i peça imprescindible de l'espectacle) arribarà tard. La Gaia Bautista i l'Andrea Marinel·lo són les creadores i intèrprets d'aquest espectacle del qual, fins abans d'entrar, només en sabíem el tema: la menstruació.
Mentre fem temps abans de començar l'assaig general, xerrem una mica sobre com va sorgir el projecte. L'Andrea (amb crosses, recuperant-se de l'esquinç que ha fet que s'aplacés l'estrena) ens explica com va néixer l'obra, acompanyada per les reflexions de la directora Sílvia Ferrando, i amb la Gaia rematant les frases amb contundència. Ens parlen de com BITCH va néixer durant l'estiu de 2019, com a treball final de l'IT de l'Andrea i la Gaia (i la Sílvia Ferrando com a mentora de tot plegat). També xerrem del context actual i de com per raons de l'actual pandèmia, la presentació de l'espectacle s'ha endarrerit un any –un temps afegit que ha permès crear una sensació de projecte i companyia més coherent i orgànic.
La raó per la qual s'ha escollit el tema de la regla és el malestar de l'Andrea amb la seva menstruació, tant pel dolor que li provocava com pel cicle hormonal que hi va lligat. I tota aquesta perspectiva feminista i d'escolta al cos ha estat present en tot el projecte. Generalment, una companyia és un procés ple d'exigència i de pressió – Fundación Mis Bragas estaven en contra d'això des d'un bon principi i s'han beneficiat del calendari allargassat. Evitar exigències negatives i reconnectar amb el projecte ha permès que les membres de l'equip facin una creació feminista i respectuosa.
La conversa i els temes flueixen. Parlem de com i perquè cal normalitzar el dolor menstrual, de la falta d'informació, dels canvis emocionals que comporta, de la dimensió de tabú i estigma i de com BITCH pretén revalidar la menstruació. La Fundación Mis Bragas ha volgut pensar més enllà i fixar-se en exemples del passat on la dona ha estat reprimida i castigada, en aquest cas les caceres de bruixes dels segles XV i XVI. També es connecta amb el nostre dia a dia i en com es representa la menstruació en els mitjans de comunicació: com alguna cosa a amagar, controlar o infantilitzar –recordeu els anuncis d'Evax i les seves coloraines?
De mica en mica ens anem fent una idea de posada en escena, a partir del què ens expliquen i dels elements escenogràfics que veiem: focus, altaveus i una piscina de plàstic. Qui esperi de BITCH una obra de teatre habitual en sortirà decebut: és un concert, un cúmul de monòlegs, un apropar-se a una cosa que tots se suposa que coneixem però donant un micròfon a la intimitat. La música hi juga un paper important perquè ens permet connectar informació objectiva (la que diríem més "tradicional") amb informació emocional –que, en el fons, és el que ens connecta als uns amb els altres i ens permet empatitzar amb allò que no ens afecta directament. L'Andrea, formada com a actriu de musical i cantant, porta el pes de la música versionant cançons conegudes. L'acompanyen l'audiovisual, l'Albert i la seva música i la Gaia com a contrapunt escènic.
Veient que l'Albert no arriba i el passi se seguirà posposant, ens proposen que anem a fer un cafè i elles aprofiten per sortir a buscar el sol que cau al pati de la Ivanow. Nosaltres no som gaire de cafè i fem un te i una clara. Parlem de tot el que ens acaben d'explicar i de moltes més coses. Quan ens pensem que ja el passi deu estar a punt d'engegar, tornem a entrar a la sala d'assaig i ens trobem l'equip interpretant monòlegs i escenes. Descobrim quin to té l'espectacle i ja tenim ganes de veure'l, però no pot començar sense l'Albert... com fer un concert sense músic? No es pot. Arriben amics, la Patri de la Sala Atrium, i elles segueixen assajant. I seguim esperant la música en directe, que és el fil que ho unirà tot. Quan fa dues hores que hem arribat a l'Atrium, fem la broma que l'Albert és el nostre Godot. Avui potser no vindrà, o vindrà massa tard. No podem esperar més i marxem a casa un pèl frustrats però amb moltes ganes de veure BITCH. El dia 28 no fallarem i estarem atents per moderar la postfunció.
Marta Duran (@mduranar) i Martí Rossell (@martirospel)
