Articles #novaveu


03/12/2021

Caràcter polièdric a Temporada Alta

per Azucena Moya

Què vol dir crear en col·lectiu? Pot haver-hi una directora o un director en una creació compartida? En aquest article us expliquem diferents propostes i maneres d’entendre la creació feta en col·lectiu. Les companyies que ens expliquen la seva experiència i vivència a l'entorn de la creació dels seus espectacles són el projecte People Power Partnership, d’ara endavant PPP, i la companyia de Circ Aïtal. Ambdues van actuar al Festival Temporada Alta de Girona amb Mirrors of Human Nature de PPP i Saison de Cirque de Circ Aïtal.

La convivència en el circ Aïtal

El factor humà i personal vertebra part de la decisió artística del Circ Aïtal. Aquesta companyia va néixer el 2007, de la mà de Victor Cathala & Kati Pikkarainen que ja treballaven juntes com a duo especialitzat en mà a mà, però van decidir obrir la creació i compartir-la amb altres artistes. El primer espectacle de Circ Aïtal va ser La Piste là creat amb la col·laboració del compositor Mathieu Levavasseur i un any més tard es van incorporar quatre artistes més. Des de llavors, en Victor i la Kati no han parat de fer créixer la companyia. Ara fa més de deu anys que treballen conjuntament amb un gran equip d’artistes.

Quan els preguntem per la creació en col·lectiu, en Victor i la Kati ens responen que per a elles és summament important el factor humà. Ens expliquen que d'ençà que van començar amb la companyia Aïtal, sempre han anat sentint amb quines persones havien de treballar i crear. Ja que per a elles, no tan sols hi ha la tècnica i l’execució, sinó que la vida a la pista dins de l’espectacle també es nodreix de la vida que es fa a la carpa i a les caravanes. La convivència de les integrants del Circ Aïtal és molt estreta i és en aquest compartir diari en el qual troben les eines per enriquir el procés de creació.


La diversitat que genera treballar i conviure amb altres artistes els ajuda durant el procés de recerca i d’exploració. Tot i que la Katia i en Victor són els directors de l’espectacle i també són elles qui dibuixen el fil dramatúrgic de la peça, és gràcies a les improvisacions que fan amb l’equip artístic quan la creació es desenvolupa. Aquesta forma compartida de generar imatges i buscar escenes concretes, els dona moltes perspectives diferents que troben acollida en el procés de creació. Per en Victor i la Kati les creacions del Circ Aïtal compten amb un gran equip de professionals tècnics, músics, artistes de circ, col·laboradors, etc. sense els quals la creació de l’espectacle no seria tan plural com ho és ara.

El circ que vertebra la companyia és un circ clàssic que vol obrir-se i adaptar-se al món contemporani. Com elles mateixes el defineixen, el seu llenguatge vol rescatar l’essència del circ tradicional per experimentar i diluir-lo amb nous formats amb els quals poder vincular el públic d’ara. Aquesta obertura l'atribueixen a una voluntat de compartir el circ des d'un espai molt humà i vinculat a la vida.

People Power Partnership, un grup efímer

PPP és un projecte europeu que aglutina artistes de diferents països, col·laboradors i mediadors culturals, festivals, i propostes escèniques diferents - però que giren entorn d’una temàtica específica: el mirall -. Dins d’aquest concepte -que es pot tractar des de molts àmbits- es treballen diferents espectacles i performances que busquen fer creacions compartides, no tan sols dins de l’equip artístic, sinó també entre els diferents ballarins i ballarines d’arreu d’Europa.

El grup és efímer, així funciona PPP: es reuneixen per a fer la creació i després marxen, per trobar-se en un altre festival per a una nova creació amb un equip d’artistes diferents. Tot i així, saben que coincidiran en un altre moment, ja que els equips de ballarins/nes van alternant grups i ciutats. Així, els i les artistes seleccionades de Latvia i Catalunya, es van trobar a Temporada Alta per fer una creació que es va estrenar el 16 i 17 d’octubre davant de la catedral.


Durant la setmana de creació, vam poder xerrar amb l’equip artístic de ‘Mirrors of human nature’ i sobre la creació en col·lectiu. Ballarins i ballarines molt joves, algunes encara estudiants i d’altres acabades de graduar-se, van començar el procés de creació d’una setmana a Girona. 

El més interessant d’aquesta proposta, no és només la creació que es fa en col·lectiu i completament in situ (que també), sinó la xarxa que es genera entre els i les participants. Sigrun Fritsch, la directora de la creació que s’ha estrenat a Temporada Alta, ens explica que les relacions que es fan durant aquests processos de creació són molt nutritives per a construir un ‘networking’ europeu de joves artistes.

“És un principi -ens va assegurar-, arran de la creació que fem a Girona anirem a altres ciutats i ens trobarem amb més grups (aquesta vegada eren només dos, els grups de Latvia i Catalunya). La pròxima trobada serà amb quatre grups provinents de països diferents, incloent-hi Catalunya, i es crearà un espectacle més gros”. Un dels artistes participants ens diu que des del principi ja s’han generat connexions entre els i les ballarines. “Per a l’estrena a Girona - ens diu - han vingut companys/es del PPP a veure’ns actuar. És un regal poder participar d’aquesta xarxa de joves artistes”. 

Des de PPP la creació és compartida, tot i tenir una directora o director, el que es prioritza sempre és la capacitat creadora de les artistes participants, per poder generar un contingut que és totalment i completament fruit de la relació que han fet durant els assajos. Gràcies a aquest èmfasi en el treball a partir de la improvisació.

 “El que considero més important de la creació en col·lectiu és que cadascú pensi per si mateix/a, que tothom sàpiga per què i com s’han pres les decisions dins de la creació; i que desenvolupin una ment crítica i pròpia com a artistes” Sigrun Fritsch.

 Mentre sorgia la conversa al voltant de la creació en col·lectiu, apareix la pregunta sobre la necessitat actual que tenen moltes companyies i projectes per apostar per aquest format horitzontal i compartit en lloc de mantenir figures que tenen més a veure amb la direcció, la dramatúrgia i la coreografia. Des del grup d’artistes, van concloure que la creació en col·lectiu respon a una necessitat de llibertat i d’expressió pròpia alhora que comuna. 

L'entrevista amb PPP

A continuació reproduïm l'entrevista que l'Azucena Moya va fer als components del People Power Partnership

Azucena Moya (a tot l’equip artístic): Què us ha semblat més enriquidor de la creació en col·lectiu?

(Responen els/les artistes) Sens dubte, la connexió que hem generat entre nosaltres. Ja que el material coreogràfic depèn molt de la manera com interactuem i com gestionem tot el que passa durant el període de creació. Si nosaltres fóssim un altre grup amb uns altres artistes, la peça seria completament diferent. També trobem que és molt interessant canviar la relació que tenim amb el o la directora. Ja que allò que ens trobem normalment són peces ja pensades i els intèrprets hi posem el cos. Però en aquest projecte no és així, és horitzontal i això t’obliga també a pensar i reflexionar, a implicar-te durant la creació. Sí que hi ha una idea inicial com a estructura, que és definida per la directora, però llavors aquesta estructura és molt permeable a les idees que nosaltres donem, a com exposem el tema, què volem treballar més, o diferents propostes que poden sorgir des del grup. D’aquesta manera se sent un espai més segur i sentim que avancem de forma conjunta, com a grup.

(Continua) Sigrun Fritsch, la directora: Per a mi sempre és difícil anar amb el grup, de fet, em seria molt més fàcil dirigir d’una forma menys horitzontal perquè tens més control i saps cap a on vas. Malgrat això el treball que faig a partir de preguntar als intèrprets és molt més interessant. El meu rol aquí és entendre i simplement seguir-los, donar-los suport i identificar l'interessant que estan oferint durant els assajos, per dur-ho a la peça. Treballant en col·lectiu et trobes que hi ha molta escolta cap a tothom i això obre espais en què, des de direcció, pots sentir-te més insegura de cara a tenir un resultat més clar. Però quan més treballo d’aquesta manera, més m’adono que al final sempre funciona, només es tracta de confiar en l’equip. Com més deixes anar les idees que puguis tenir, més ric es torna el projecte, perquè és compartit.

 A.M.: Com vau escollir el tema de la creació?

 Sigrun Fritsch: Quan vam arribar sabíem que tindríem l’espai de la Catedral de Girona. Vam sentir que aquest era un espai molt ple de referències històriques i amb un pes gran també a escala arquitectònica. Quan ens vam reunir amb l’equip d’artistes vam llançar el tema del caos i el control, que va quallar bé. Així que vam començar a explorar des d’aquí.

 A. M.: I com va ser explorar en conjunt aquesta temàtica?

 Equip: Vam treballar molt el cos emocional i l’espai. Va ser interessant observar als/les altres i veure allò que és diferent de tu i de la teva manera de moure’t. No creiem necessari categoritzar l’espectacle en un sol estil, de fet, si haguéssim de definir-lo seria molt més una manera d’apropar-nos al moviment, des del que és cadascú i del que som en conjunt. Sentim que el treball amb el tema es basa a explicar una història. Amb aquest objectiu utilitzem veu, emoció, moviment, etc. És una peça que respira i evoluciona amb nosaltres.

 “És increïble, la llibertat de què parlem tota l’estona, ser capaç de poder decidir en el procés creatiu de la peça i parlar-ho entre tot el grup, és una altra cosa, és genial”.

Sigrun Fritsch: També afegiria que la meva experiència amb el tanztheater els/les ha convidat a expressar-se i fer servir el moviment per comunicar en un pla emocional i físic alhora.

 A. M.: Com és això de passar de 0 a 100 només en una setmana?

Equip: Doncs és intens perquè passem tot el dia juntes, ballem, mengem, xerrem, etc. Però és gràcies al conjunt, tot l’equip tècnic i de producció, com la Mila que fa de manager i els tècnics de so; que podem prioritzar la feina a l’estudi i podem focalitzar-nos en la creació.

A.M.: Per a molts/es de les ballarines és la primera vegada que actuen en un festival com Temporada Alta. Els i les artistes provenen de la dansa contemporània i de la dansa urbana. Per això preguntem com va ser l’audició per formar part de PPP.

Equip: L’audició va ser com la creació, des de la direcció es va fer una proposta que cadascú va portar al seu terreny. Va ser una audició molt diferent del que se sol fer. I ara veiem que la manera com va anar l’audició va ser una introducció al que ha sigut el projecte.

Sigrun Fritsch: el que volíem a l’audició era que investiguessin com es poden mostrar, què és allò que valoren de si mateixes perquè reflexionin sobre què poden aportar al món de la dansa. Per a mi l’art és això, un procés constant de barrejar experiències i aprenentatges, en lloc de donar respostes a les preguntes que tinc al meu cap.

Equip: Una de les característiques de la creació en col·lectiu és que es comparteixen molts espais conjunts, no només de la vida professional, sinó també les relacions interpersonals. “Poder conèixer a les persones, -ens explica l’equip d’artistes de PPP- és el que fa que el resultat artístic sigui molt més significatiu”.

Azucena Moya

Fotos:
Saison de cirque: © Mario del Curto
Mirrors of human nature © Nora Baylach