Articles #novaveu


30/12/2019

Crònica d'un dissabte mogut

per Dolça Alcanyís

Desembre en Dansa, Celrà (Girona).Cicle de dansa contemporàniaDel 28 de novembre a l'1 de desembre de 2019

Pols, Laura Alcalà, Emma Riba i Jordi Claret

Comencem el dia entrant per la porta gran de Celrà: la de l’Església. A dins, ens esperen dos cossos immòbils a terra, entortolligats entre si: aquest és el punt de partida de Pols. Es tracta d’una proposta suggerent de Laura Alcalà i Emma Riba que explora els límits i les confluències del cos, l’espai i el procés de civilització. El violoncel·lista Jordi Claret (músic reconegut, malgrat no ser esmentat al programa) és la pulsació de la peça i, a partir de la improvisació en loop, embolcalla el batec dels dos cossos en diàleg que ressona entre les columnes.

A continuació, la plaça de l’Església és l’escenari que acull Meeting point, una proposta que posa en harmonia acrobàcies de gran dificultat tècnica amb un llenguatge metafòric i poètic. La Cia. Ertza ens mostra el procés de coneixença de dos desconeguts que coincideixen en un mateix espai. És remarcable la precisió i pulcritud del treball corporal que, a voltes, deixa traspuar la relació personal de confiança i estima entre els dos intèrprets.

Dolça Alcañiz
Punt de trobada © Dolça Alcañiz

Per berenar, la Cia. Mariantònia Oliver ens delita amb Volen Volen, una aclucada d’ull al somiar despertes, una invitació a fer volar coloms. A través del joc amb globus d’heli, omplen l’escenari de l’Ateneu d’una màgia tendra i innocent que captivava tant a grans com a petites.  

L’húngar Attila Andrási ens sorprèn amb el seu esbojarrat Badarság. Aquesta és una peça de moviments expansius i enèrgics, amb esquitxades de referències culturals i a la vegada contraculturals, i una ironia imperant que roba riures i somriures (i també alguna cara d’incomprensió). Mitjançant una interacció amb el públic fresca, espontània i amb tocs d’humor, Andrási ens convida a endinsar-nos en un paisatge coreogràfic que pot ser una crítica profunda i superficial o bé un simple divertimento pel gaudi de jugar.

Pilar de dos, Cláudia Gómez i Raquel Viñuales

Finalitzem la jornada amb Pilar de dos, una proposta que pren com a punt de partida la tradició popular castellera i, com qui juga amb plastilina, la modela i la deforma per esbrinar quines noves formes poden aparèixer. Amb aquesta peça que converteix la tonalitat solemne de l’inici en un joc entremaliat d’estira i arronsa, Cláudia Gómez i Raquel Viñuales maneflegen els castells en un festival de dansa.

Dolça Alcàñiz