Fotografia: Eva Freixa - Escena Poblenou
Escena Poblenou 17 d'octubre, 2024
L’inici del festival Escena Poblenou va tenir lloc el dijous 17 d’octubre i la traca final va ser el diumenge 20 del mateix mes. Així doncs, durant quatre dies, Poblenou es va nodrir de diversos espectacles. Des de performances al mig del carrer fins a espectacles que prenien forma sobre un escenari.
Com és tradició de cada any, no em podia perdre l’11a edició del projecte EMBRIONS. Aquest es basa en el suport a la nova creació artística, acompanya i dona visibilitat a idees en estat de gestació que en un futur les veurem com a projectes escènics, o no.
La primera peça que vam veure va ser A POLS, de la cia Clariana. Manifesta la presència del cos a les zones de pas. Plantant una rosa per cada vianant, moviment… que es presenta. D’aquesta manera, fent una coreografia de l’espai públic. Una disposició espacial agradable, en la que predominaven el color blanc i vermell. Tan integrat en l’espai i l'ambient del carrer que no sabies quan començava o acabava l’actuació.
“Si tots poséssim una flor allà on ens van trencar el cor, faríem, entre totes, el cementiri més bonic.”
Encara al carrer, la companyia La côte Folle ens mostrava “Entre bous i vaques”. A través dels portés i la dansa, ens parlaven sobre la memòria, l’oblit i tot el que ho relaciona amb les anècdotes i testimonis reals que conviuen en un fràgil equilibri. Una proposta emotiva tot i les poques paraules que hi regnaven.
“Una casa tan plena, buida de records.”
Uku’Pacha ens traslladava en una sala, gairebé a les fosques, negre, com el títol de l’obra escènica “Mary’s Room (Black Box)”, una confluència entre el teatre i la realitat virtual en temps real. Una ficció en cinc actes que posava cara a cara la identitat de la persona amb l’era virtual. Pot ser, de tants canvis d’estat en certs moments, es va perdre el fil del contingut.
I el quart embrió, “Queria ser maricón pero nací sudaca”, de Juan Pablo Mazorra, un crit a la llibertat de ser qui ets malgrat totes les vicissituds. Una història real de l’actor, d’unes vivències al seu país natal, Mèxic, i com aquestes el van fer venir fins aquí, un territori LGBTQI+. Un text commovedor i ple de valentia que va fer aixecar unes quantes persones de les cadires.
Per arrodonir la tarda, es va obrir un diàleg comunitari, conduït per Margarida Troguet, on eren presents els actors de cada embrió i part del seu equip, a més del públic que els havia aplaudit. Va ser molt interessant entrar més a fons de cada projecte i descobrir part del recorregut que han seguit.
Així doncs, puc dir que espero veure aquestes obres fora del procés embrionari!
Àfrica Bonet-Ragel
@afriicaa_br
