Divendres passat l'Última Merda va dinamitar (anava escriure dinamitzar, però dinamitar encara és més apropiat) la inauguració de la quarta edició del Festival Z. Sota el lema Fora de Lloc, aquest any el festival s'abanderava de la seva desubicació en el panorama escènic, convidant-ne a formar part a tots els que se senten igual. Per això, un col·lectiu dit l'última merda, no podia encaixar millor en l'acte inaugural, i ens va brindar una vetllada desenfada, on tothom es va obrir a seguir-els-hi el joc i a convertir una cosa normalment protocol·lària (i, diguem-ho, avorrida) en una festa. Està molt bé que el festival s'aculli a la seva pròpia etimologia i en faci festa, que es converteixi en una cosa festiva. Per això, no hi podia faltar un karaoke, que crec que és el que corre a muntar qualsevol jove quan li donen una mica de pressupost.
I és que la marca significativa del festival és apostar pel talent jove (no delimitarem per generació perquè és arriscat: que cadascú decideixi què és ser jove) tant en l'organització com en la programació. Per això és una gran notícia que s'estigui alçant amb tanta força com una gran proposta cultural, mantenint algunes singularitats que realment el fan fora de lloc. El més destacat és la seva variada programació. Estan fora de lloc en el sentit que són versàtils, no tenen una línia fixa, i s'arrisquen. Potser no sempre pisquen, però han vingut a jugar, com correspon a una festa. Un altra característica és que, si parles amb els artistes, tots n'agraeixen una gran cura i sensibilitat durant tot el procés d'acompanyament. No em deixa de semblar significatiu que tanta gent ho destaqui, i és que no es pot negar que l'organització del Festival Z fa molt bé d'amfitriona, tant amb les companyies com amb el públic. A vegades tot plegat pot semblar una mica desbocat, com un adolescent que ha organitzat una festa perquè tenia la casa lliure, però que la cosa se li n'ha anat una mica de les mans. Però després veus que tot surt bé, i que fins i tot els veïns que en un principi es venien a queixar del soroll acaben entrant i ballant, festejant el seu estar fora de lloc. Quan tothom torna a casa, comenten com de bé s'ho han passat, i la de gent interessant que hi havia, ben bé com tornant d'una festa. Així que els amfitrions, una vegada recollit tot, poden somriure tranquils, sabent que ha sigut un èxit. I que en els propers dies, els assistents els hi escriuran missatges d'agraïment com aquest, confirmant com de bé va anar, i demanant si es podrien fer coses així més sovint. Ben bé com després d'una festa.
