DesembrEnDansa
Celrà, 11 de desembre de 2021
La realitat també pot esdevenir fantasia si t’atreveixes a convertir un altar eclesiàstic del segle XII en un escenari de dansa contemporània. O bé si aprofites unes hores del dinar de dissabte per fer un espai d’aprenentatge i sobretaula amb la coreògrafa i ballarina Ariadna Montfort. I si, a més a més de fer això, vius amb la sort d’endinsar-te en una classe de Gaga a l’Escola Municipal de Dansa de Celrà, llavors sí que hauràs aconseguit trobar un espai fantàstic. “No tocar de peus a terra” podria ser la frase feta que defineix millor la sensació que vam tenir, un cop acabat el dia al festival del DesembrEnDansa.
DesembrEnDansa és un cicle d’arts escèniques que acull el poble de Celrà des de l’any 2016. El festival inclou una àmplia oferta d’exhibició, formació i creació al voltant de la dansa i el moviment. El cicle d’enguany és una proposta que, de manera itinerant, convida a tots els públics a descobrir i reflexionar sobre el món de la dansa. Així mateix, l’espectador compta amb la possibilitat d’endinsar-se a diferents escenaris alternatius del mateix poble. Es tracta d’una proposta que, naturalment, el públic jove de Novaveu, ens va engrescar el fet de participar-hi.
El tret de sortida del dissabte 11 de desembre es va fer a l’església de Celrà amb l’espectacle del duet de dansa per carrer, anomenat Cossoc. La coreografia brindada pels dos ballarins, un noi i una noia, ens submergí a una dansa captivadora la qual aniria evolucionant i transformant-se a partir de la relació fefaent que es donà entre els dos cossos i el seu entorn. El duet format per Magí Serra i Anamaria Klajnšcek, mostrà un joc continu i creixent que guanyà seguretat i sentit a través de l’alternança de forces dels dos ballarins, a través del moviment i espai que entrellacen ambdós cossos i a través d’una tècnica d’equilibris que permeten una complexa sincronització creant figures. Amb tot, l’exhibició agafa encara més força gràcies al ritme de la música que ens ajuda al públic a captar de forma més precisa l’estat d’ànim i intensitat de l’obra.
Seguint amb la línia d’aquest crescendo hipnòtic que ens havia deixat el duet Cossoc, el grup de Novaveu vam dirigir-nos a l’espai del Centre Cívic la Fàbrica, on ens esperava Ariadna Montfort per fer un dinar i sobretaula. I que bonic i enriquidor és poder intercanviar mirades i aprendre d’altres experiències viscudes! La vida professional de Montfort és plena de vivències. L'artista ens explicà -entre molts altres aspectes- que, el seu treball per Londres, Lausanne, Tel Aviv i altres racons del món li van permetre formar-se com a ballarina professional, però el que és més important, són llocs que contribuirien a fer d’ella una persona conscient i crítica amb la societat. Actualment, ella és un referent de la tècnica Gaga d’Ohad Naharin, un dels llegats que reivindica com a puntal dins del món de la dansa. Es tracta d’una disciplina de ball que busca la connexió d’un mateix amb el moviment del propi cos. La base és la comunicació física a partir del llenguatge del moviment. Addicionalment, aquesta dansa pretén crear un espai que ens permeti endinsar-nos a descobrir i explorar a través del moviment del cos i del ritme de la música, promovent així el treball de conscienciació de les nostres pròpies tendències a l’hora de desenvolupar-nos ballant. L’objectiu principal d’aquesta disciplina és que el ballarí creï un espai segur i còmode on deslliurar-se i trobar-se a si mateix entre altres participants. D’aquesta manera, aconseguim fer-nos protagonistes del nostre propi cos i moviment. Tanmateix, creant aquest clima aconseguim convertir els passatges interiors en un vehicle de control del propi cos i moviment.
Finalment, i un cop teníem la part teòrica ben assimilada, vam decidir passar a l’acció i posar en pràctica tot el que havíem après respecte a la dansa: moviments continus, joc de forces, braços i cames, balls frenètics, impulsos interiors, tempos i ritme, cos en dansa, alliberació, improvisació; ho teníem tot clar. Ariadna Montfort ens havia parlat d’aquesta tècnica, havíem vist a Cossoc ballar, creiem saber el que podria passar i, tot i així, de nou, la realitat va superar les expectatives. La gent que érem presents aquell dissabte fred de desembre a l’Escola de Dansa de Celrà vam viure durant dues hores una eterna fantasia. Vam convertir aquelles quatre parets en un espai d’imaginació, en un lloc lliure, en un espai en què la llei de la gravitació de Newton no hi tenia cabuda; aquí manaves tu, aquí manaven els teus sentiments, la teva necessitat interior; manava el teu cos, el teu cap, el teu peu, la teva mà i l’avantbraç. Tot es podia resumir en connexions, en moviments, en impulsos que sorgien del teu interior i s’extreien cap a fora per ser escoltats amb el llenguatge del moviment. El que vol dir no tocar de peus a terra.
Laura Tarrés i Pidemont
@laura.tarres
