Articles #novaveu


05/12/2019

Per què ballem?

per Aliou Diallo

Desembre en dansaCelrà, 30 de desembre de 2019

Climax, Pel·lícula de Gaspar Noé (2018)

En sentir connexió amb un ambient ens neix la necessitat de convergir-hi en la mesura en que puguem. Ballar no deixa de ser la nostra resposta en sentir connexió amb una melodia, un ritme o unes paraules melòdiques.

Ballar és un exercici contemplatiu, en la seva vessant activa, de la música. És un acte de reconeixement, en forma de reverencia no protocol·lària, a la facilitat que tenim de sentir més d’una emoció a la vegada. 

Ballar ens serveix per definir emocions que se’ns revelen, per unir-les, per canalitzar desequilibris de connexions que portem dins o per externalitzar un estat d’ànim.

Ballar és un acte d’alliberament. Quan es fa en companyia d’altri pot anunciar l’inici d’una revolta, i exercit en comunitat i en nom de la mateixa esdevé un acte de superació.

Ballar no és “ballar bé”, no és un acte reduïble a un conjunt de qualificacions graduals, ballar és expressar i sempre s’expressa “bé” quan es fa a través de l’art; i ballar és un art. Allò expressat pot arribar més o menys al receptor o receptora, depenent de la predisposició d’aquesta, de la seva experiència, del moment que travessa i de la lectura que en fa.

El passat dissabte vam viure a Celrà, el Desembre en Dansa, un festival en el qual nombroses artistes van fer exhibicions, segons llur visió, de realitats diverses ballant, i ho van fer envoltades de famílies i de grups d’amics en diferents espais d’un poble de no més de 5400 habitants, i que no obstant, pot presumir d’una escola de dansa i del seu popi festival en honor a aquesta disciplina.

L’aposta per ballar com a exercici de reivindicació, de protesta o simplement d’expressió és una sort inestimable: resumeix sentir, connectar i vehicular, fent partícips als contempladors i contempladores com ho aconsegueixen poques disciplines artístiques.

Curiosament, aquesta aposta està lluny  d’arribar al seu punt més àlgid en quan a la recepció del públic, i és sorprenent, perquè és la disciplina artística amb més practicants amateurs, que no obstant, no mostren el mateix entusiasme per anar a veure als i a les professionals que s’hi dediquen.

Aliou Diallo@aliualidos