En sentir connexió amb un ambient ens neix la necessitat de convergir-hi en la mesura en que puguem. Ballar no deixa de ser la nostra resposta en sentir connexió amb una melodia, un ritme o unes paraules melòdiques.
Ballar és un exercici contemplatiu, en la seva vessant activa, de la música. És un acte de reconeixement, en forma de reverencia no protocol·lària, a la facilitat que tenim de sentir més d’una emoció a la vegada.
Ballar ens serveix per definir emocions que se’ns revelen, per unir-les, per canalitzar desequilibris de connexions que portem dins o per externalitzar un estat d’ànim.
Ballar és un acte d’alliberament. Quan es fa
en companyia d’altri pot anunciar l’inici d’una revolta, i exercit en comunitat
i en nom de la mateixa esdevé un acte de superació.
Ballar no és “ballar bé”, no és un acte
reduïble a un conjunt de qualificacions graduals, ballar és expressar i sempre
s’expressa “bé” quan es fa a través de l’art; i ballar és un art. Allò
expressat pot arribar més o menys al receptor o receptora, depenent de la
predisposició d’aquesta, de la seva experiència, del moment que travessa i de
la lectura que en fa.
El passat dissabte vam viure a Celrà, el Desembre
en Dansa, un festival en el qual nombroses artistes van fer exhibicions,
segons llur visió, de realitats diverses ballant, i ho van fer envoltades de
famílies i de grups d’amics en diferents espais d’un poble de no més de 5400
habitants, i que no obstant, pot presumir d’una escola de dansa i del seu popi
festival en honor a aquesta disciplina.
L’aposta per ballar com a exercici de
reivindicació, de protesta o simplement d’expressió és una sort inestimable: resumeix
sentir, connectar i vehicular, fent partícips als contempladors i
contempladores com ho aconsegueixen poques disciplines artístiques.
Curiosament, aquesta aposta està lluny d’arribar al seu punt més àlgid en quan a la recepció del públic, i és sorprenent, perquè és la disciplina artística amb més practicants amateurs, que no obstant, no mostren el mateix entusiasme per anar a veure als i a les professionals que s’hi dediquen.
