És normal que, davant un panorama cultural ple de festivals que es persegueixen i superposen, a vegades ens agafi una mena de paràlisi perquè som indecisos, tenim fomo i ho volem tot, o bé perquè no sabem, mirant deu webs a la vegada i llegint una sinopsi rere l'altra sense parar quin criteri fer servir per a triar i descartar. Tranquil·litat, aquí tenim un resum per començar a ordenar les idees d'un festival tranquil, però potent. Per què triar el FITT?
Visitar Tarragona: el festival que tanca l'estiu teatral, i dona pas al setembre, a Catalunya, no només és un recorregut per peces imprescindibles de l'escena internacional sinó també pels llocs més emblemàtics de la ciutat que l'acull; Tarragona. A part d'un programa potent d'arts escèniques Tarragona té, com sabem, un passat ben cuidat. Per això, el FITT et deixa temps, entre obra i obra, per seguir els storywalkers que te n'expliquen una part. Aquest any, una passejada pels espais per on Margarida Xirgu va passar l'any 33, buscant una ubicació per al seu paper de Medea. En edicions anteriors la visita ha anat passant per altres punts importants de la ciutat, aquests circuits es poden fer qualsevol dels dies que dura el festival, a l'hora que una desitgi. Tot i això, no és necessari apuntar-s'hi per viure immers en la cultura tarraconense. Malauradament, el Teatre Metropol aquest any ha estat en obres, i la Sala Trono s'ha traslladat a l'espai que porta el nom de Teatre Magatzem, una sala de petit format que permet la proximitat del públic amb els intèrprets, tal com, sembla, ha buscat intencionadament l'equip de la Trono. Tot i que la futura ubicació d'aquesta sala és incerta, i la baixa del Metropol ha estat molt comentada durant aquests quatre dies culturals, no ha suposat un impediment per caminar per la ciutat, tot anant d'un a un altre espai dels que s'habiliten per a allotjar-hi la programació, i gaudir la varietat de sales i els carrers de l'antiga Tàrraco. Com a novetat, la ubicació de concerts i food trucks al Passeig de les Palmeres, just davant el Balcó del Mediterrani, ha sigut la cirereta del pastís que, pels de fora, ha culminat l'experiència Tarragona.
Territori i planeta: aquesta immersió cultural a la ciutat és acompanyada per més decisions per part de l'organització que fan del FITT un festival preocupat per la seva terra. El compromís amb el territori passa per servir coca de recapte a qui s'apunti als sopars que s'ofereixen, encarregar el menjar dels professionals al casal popular Sageta de Foc, mantenir sempre a la programació un repertori d'artistes locals amb projecció internacional, a més dels que s'hi desplacen des d'altres països i, evidentment, encoratjar la ingesta de vermut a les hores que assenyala la tradició. Aquesta preocupació per cuidar el que és propi, que es nota fàcilment en el bon tracte i l'agraïment cap als espectadors i professionals que, assistint al festival, hi donem també valor, no impedeix en cap cas la voluntat d'obrir el territori a noves formes de fer i nova gent. Des de moltes parts del planeta, venen en aquestes dates a Tarragona tant programadors com artistes triats per la seva aportació a renovar la forma de fer dramatúrgia. Així doncs, el FITT és un doble reclam que ha aconseguit aquest any, com va confirmar a la premsa el director del festival Joan Negrié, una ocupació del 94%, el que vol dir uns 6200 espectadors. A més a més, han ampliat, afegint el Morell al mapa, els espais del festival més enllà de Tarragona ciutat, com ja havia passat amb la Canonja. Igualment, s'ha afegit enguany, amb l'objectiu de fer possible l'assistència de la companyia belga de Wim Vandekeybus, una col·laboració amb el festival Danseu que se celebra a la mateixa província. Negrié comentava, també, que l'hàbit iniciat de fer aliances amb festivals de la zona és quelcom que ha de tenir continuïtat, ja que Tarragona «té molt potencial cultural». Esperen, doncs, incorporar més municipis i coproduccions en un futur, sense afany de trencar la mida i dinàmica actual: «la mida funciona molt bé i la fórmula tres [espectacles] al dia és la que fa que estigui ple. De moment s'ha de consolidar aquesta fórmula». A l'equip li interessa aquest format, també, en relació amb el seu eix temàtic; el director és de l'opinió que el terme noves dramatúrgies és cada vegada més ampli i que el que interessa és que es generi debat intern entre els espectadors, de manera que uns aprenguin dels altres. En general, el que genera el FITT és un bon equilibri entre local i global, sustentat, també, per la participació activa d'un grup de voluntàries de la ciutat, que poden viure el festival des de dins, que augmenten aquest buscat sentiment de col·laboració i pertinença, que, no obstant això, fan funcionar les coses petites, com passa sovint, amb la seva il·lusió i poc més.
Cultura i tranquil·litat: la programació és selecta, gens exagerada, i variada, precisament perquè, com s'ha dit, dins el terme noves dramatúrgies poden cabre-hi moltes coses. Comencem el festival amb un nom emblemàtic, Pippo Delbono. Tot i tenir un esquema peculiar, la peça no deixa de ser relativament antiga: una personalitat forta (i masculina) portant el fil discursiu de l'obra, autoficció moralista i una quantitat bàrbara de recursos materials utilitzats. Això també és una nova dramatúrgia? Lost Dog, petit espectacle de carrer, la companyia LaTal cobrint el repertori d'itinerants i finalitzar el dia u amb un concert de l'artista argentina Belén Natalí. Realment, el terme noves dramatúrgies entra en debat. El segon, és dia d'espectacles dobles: recursos vistos i recursos nous, tot a la vegada. Oveja Perdida Ven Sobre Mis Hombros Que Hoy No Solo Tu Pastor Soy Sino Tu Pasto También (Chamán Producciones) i Bürstners Club (DelsAltres) són, definitivament, obres llargament debatudes i posades a prova dins el marc del concepte nou. Altsasu (La Dramática Errante), últim dels tres del dia, el tanca sent d'ells el més convencional i ressaltant, potser, les novetats que aporten els altres dos. Llordes (Gemma Polo i Glòria Ribera), Jo Travesti (Roberto G. Alonso) i el concert final de Svetlana fan de la tercera jornada, sens dubte, la més marrana i queer de totes, amb la interjecció de Traces, de la companyia belga, la peça més fosca i controvertida del dia. Tanquem el festival amb Calidoscòpica (Sònia Gómez), Macho Grita (Alberto San Juan) i una rematada amb el karaoke d'Anto Rodríguez. Un quart dia que ens presenta una primera obra del tot fresca i nova, etiqueta consensuada en discutir-ho tot sopant, i una altra del tot convencional i antiga. Més enllà del debat, però, sobre el que és nou i el que és vell, o sobre si és rellevant discutir el que és nou i el que és vell, en realitat totes les que es presenten al FITT són peces importants, perles, d'aquelles que «s'han de veure». I quin és l'objectiu de la cultura sinó el de discutir?
Formació: a banda d'espectador, durant el FITT pots ser també actriu, travesti, dramaturga o, si prefereixes dir-ho així, aprenent. Dos matins es pot assistir als workshops que preparen alguns dels artistes que participen del festival. És una oportunitat per formar-te, aprofundir en el que has vist o veuràs i travar noves relacions en el camp del teatre.
Abonaments: és normal que qui hagi arribat a aquest punt encara salivegi amb la menció de la coca de recapte i el vermut, i es pregunti encara quins són aquests sopars que s'ofereixen. El FITT no és només teatre, menjar i debat, també és un festival que intenta ser accessible. Sense perdre de vista que la feina dels artistes té un preu, es posen a la venda tota mena d'abonament i lots d'entrades amb descompte perquè el públic pugui diversificar-se una mica. Amb l'abonament per a tots els dies i totes les obres s'hi inclouen també l'storywalker i els soppars. Per a l'equip organitzador és una forma d'aconseguir un públic fidel, que fa acte de presència cada dia del festival, i és un format que han trobat que té molt d'èxit. S'han venut 397 abonaments. Treu el calendari, que l'any que ve podries ser el 398.
Anna Ginestà
@annaaginesta (Instagram)
@annaflabiol (Twitter)
