Festival Z
Arribem al Z i ens treuen de pressa de la zona de confort. Les de L'Última Merda, vestides amb les pintes del X de Vinagre, ens tenen preparades unes dinàmiques per remoure'ns, en tots els sentits! Nosaltres ens abraonem sobre les seves propostes com zebres en zel. Aquestes petardes ens ofereixen un taller plàstic sobre confecció de mems, assemblees exprés o un perreig reflexiu que alterna moviments de maluc i escriptura automàtica (que acaba prenent forma d'after zoomòrfic, tot i ser les dotze del migdia). En definitiva, una proposta zetètica-performativa que ens permet cavil·lar gairebé sense adonar-nos que ens estem divertint, o divertir-nos sense adonar-nos que estem reflexionant sobre el sector cultural.
Només una mica de sucre ens podrà amainar la mirada de zebú intranquil que ens havia deixat la darrera dinàmica candent sobre les quotes al sector artístic. Estem de sort, perquè és el moment de l'esmorzar "Fem match". Observem creadores joves fent ziga-zaga entre croissants de xocolata per aprofitar el temps i donar-se a conèixer entre les programadores.
Amb la panxa plena, comencem el debat sobre "La diversitat en la formació escènica professional" de la mà de diverses ponents que parlen en primera persona d'experiències viscudes als marges. El debat transcorre tot fent zim-zam, però amb la convicció general que cal sembrar la zitzània entre les estructures que promouen aquesta normalitat tan excloent. Dinem a gust i amb bona companyia i continuem la jornada amb un seguit de presentacions zigot encadenades.
Al vespre, Nunc Stans: una peça que es desenvolupa en una foscor ingràvida, que ho omple tot, que ens acaba omplint al públic. Algú amb els ulls amagats rere una mena d'ulleres-antifaç, amb moviments elèctrics, zumzeja al voltant d'una bombeta encesa. És una persona-mosca d'aleteig esquizofrènic, que busca escapar, o escapar-se?
La companyia Uku Pacha posa en dubte la fidelitat de tots els sentits: veus perdudes dialogant amb els seus propis ecos, un tocadiscos de sonoritat refregida, imatges inexistents i una pell que no seria res sense uns dits que la toquen... Una peça ideal per amants de les metàfores embarbussades i la tensió inquietant, en moments lúgubre, que proposa una dramatúrgia densa que penja d'un cordill a punt d'esquinçar-se, a punt, molt a punt, a punt.
En aquesta tercera edició del Festival Z hem pogut observar un salt considerable de maduresa, tant pel que fa a la qualitat i quantitat de programació, com a l'organització de les activitats parateatrals i professionals. En definitiva, el Z és ple de zetes (creadores i intèrprets menors de trenta anys), però és un festival que no s'adorm!
Dolça Alcanyís
@dulcificada
