Articles #novaveu


18/01/2021

Un quart de segle d'història resisteix els embats del corona

per Joana Cortils

Crònica de la 25a Mostra de Teatre de Barcelona.
Teatre del Raval, del 5 d'octubre al 2 de desembre de 2020 

Aquest 2020 la Mostra ha celebrat la seva 25a edició i, segons l'organització, és l'any que ha rebut més propostes. Sembla que el confinament ha servit perquè més d'un centenar de companyies decidissin participar a la ja emblemàtica Mostra de Teatre de Barcelona que té lloc cada octubre al Teatre del Raval. Des de Novaveu hi hem participat, per quarta vegada consecutiva, formant part del jurat i seguint la cerimònia de lliurament dels premis, enguany de forma virtual, avui dilluns 18 de gener de 2021. En un any tan estroncat com el que hem viscut la cultura ha respost i la Mostra n'és un exemple. Quan el 29 d'octubre s'anunciaven noves mesures sanitàries -plovent sobre mullat- que obligaven a tancar tots els teatres, la Mostra va haver d'aturar-se a només una setmana de la finalització de les actuacions. Això sí, sempre amb la ferma intenció, per part de l'organització, de reprendre les funcions tan bon punt fos possible. I el dia va arribar just un mes després, el 30 de novembre, amb l'espectacle Neu, que en el seu moment s'havia hagut d'anul·lar per prevenció ja que una persona de la companyia tenia un positiu entre els seus contactes. I és que a qui no li ha passat allò d'esperar, amb els dits creuats, que no sé quin conegut de no sé quin contacte doni negatiu a les proves PCR? I malgrat tot la Mostra, un any més, ha tirat endavant.

Així doncs, dilluns 5 d'octubre, puntualment a dos quarts de nou, Partícules paral·leles de la companyia The Amateurs Company donava el tret de sortida a la 25a edició. És precisament aquesta obra la que s'ha endut el Premi al millor espectacle. Partícules paral·leles, amb dramatúrgia i direcció d'Ivan Andrade, és una proposta dividida en tres històries diferents unides per una mateixa temàtica: l'exploració de les relacions humanes en el segle XXI. Vull destacar especialment l'actuació de Rina Ota, nominada a millor actriu, que juntament amb el seu company d'escena, Andy Fukutome, ens transporten al Japó on un empresari solvent contracta una dona perquè l'acompanyi a esdeveniments socials i l'entretingui quan ell ho desitgi. Aconsegueixen transmetre'ns en japonés la complexitat dels sentiments que la situació requereix. També es mereix una menció especial Xavi Álvarez, nominat a millor actor, pel seu paper d'enginyer que contracta la companyia d'un robot, interpretat per Nil Coral, a la qual s'hi acaba avesant. La tercera història d'aquesta obra la protagonitzen dos joves que es coneixen xatejant a través d'Instagram i comparteixen inquietuds i problemes sense haver-se vist mai en persona. Encarnen aquests personatges Jaume Llagostera i Natàlia Mas, a qui cal destacar el mèrit d'haver-se incorporat a la companyia poques setmanes abans de la mostra substituint a Joana Castellano. 

Un altre premi molt esperat, per l'oportunitat que suposa guanyar-lo, és el d'intèrpret revelació. Aquesta categoria aposta per la promoció de joves actors o actrius a qui es premia la seva feina amb un curs de l’Estudi Karloff de Barcelona dedicat a formar professionals pel món de l'audiovisual. Enguany és Maria Martínez qui s'endú el Premi intèrpret revelació per la seva interpretació a Dones i silenci. L'espectacle, escrit i dirigit per José Antonio Aguado, ens mostra diverses històries enllaçades per una única temàtica: la violència‌ masclista.

No hem d'oblidar que la‌ ‌Mostra‌ ‌de‌ ‌Teatre‌ ‌de‌ ‌Barcelona, tal com afirma la seva directora, Empar López, té l'objectiu d'oferir oportunitats reals als actors i les actrius, som doncs davant d'un aparador de refèrencia pel teatre de la ciutat. És per això que, un any més, el jurat ha cregut oportú atorgar el Premi‌ ‌especial‌ ‌de‌l ‌jurat‌ que ha estat per l'espectacle W.I.T.C.H de la companyia Les Fugitives. Creada per Judith Corona, Laia Pujol i Maria Ten, aquesta companyia aposta per una dramatúrgia feminista que posa la dona al centre de l'acció. El Women's International Terrorist Conspiracy from Hell (W.I.T.C.H) era un moviment contra el sexisme, la guerra del Vietnam i el capitalisme que va aparèixer als anys 60 a Nova York. Som davant d'una proposta original basada en fets reals escrita i dirigida per Maria Ten i interpretada per Judith Corona, Laia Pujol, Martina Vilarasau i Gisela Guitart, aquesta última nominada a millor actriu també per la seva interpretació a una altra obra de la Mostra, Cortradiccions.  

I, per últim, el Premi popular que atorguen els espectadors puntuant les obres a la sortida del teatre; aquest any l'obra que s'emporta el clam del públic és Let me down slowly de la companyia Afflictus. Èric Pons i Anna Torrella en són els intèrprets, però també en signen l'autoria i la direcció amb la col·laboració de Bruna Artigal i Adrià Andreu. L'espectacle ens planteja un seguit de dubtes i inquietuds al voltant de les relacions amoroses, una llança a favor de noves maneres de relacionar-se sentimentalment, des de l'honestedat i el respecte, com a alternativa a l'imperant monogàmia que estructura la nostra societat. 

Un total de deu espectacles han passat per aquesta 25a Mostra de Teatre deixant la seva petja dalt del popular escenari del Raval. És el cas de Rosita una versió del text de Federico García Lorca de la companyia Las Melinas dirigida per Pep Vila amb una notòria interpretació de Carmina Tortajada, nominada a millor actriu, i Carme Bosch. Un espectacle intens amb una il·luminació intimista i una escenografia ben jugada que recrea, amb bon ritme, un dels drames de Lorca. També destacar Cortradiccions de la cia. Ímpetu Teatre que s'endú dues nominacions a millor actriu i millor actor per Gisela Guitart i Gerard Vidal respectivament, també són els autors i directors d'aquesta peça que és una crida a la sinceritat dins la parella.

Aquesta edició torna a posar de relleu que la dramatúrgia cada vegada més s'escriu amb nom de dona; el nombre d'actrius dalt l'escenari ha superat de llarg el d'actors. Cosa que seria una bona notícia si aquesta tendència es reflectís també en els circuits més comercials on encara costa de trobar dones protagonistes. Esperem que esdeveniments com aquest hi ajudin.

Enhorabona a les persones guanyadores i llarga vida a la Mostra!

Joana Cortils
@joanacortils