Monte Isla són l’Adrià, l’Andrea i la Rut, que anys després d’haver-se graduat a l’Institut del Teatre, s’uneixen com a col·lectiu per crear Allí donde no estamos, proposta guanyadora de la Beca DespertaLab 2021. Han estat cinc setmanes de residència a la Nau Ivanow i del 19 al 30 de maig seran a la sala Atrium presentant, amb doblets diaris, el seu espectacle a un privilegiat grup de dotze espectadores per sessió.
I és que Monte Isla construirà un escenari de petites dimensions dins l’escenari de l’Atrium, amb les seves cametes i fins a sis cortines que pugen i baixen. A l’escenari d’Allí donde no estamos no hi ha lloc per a les persones, perquè és una peça que precisament parteix de l’absència d’humans.
Monte Isla s’enfronta al desafiament de muntar un espectacle que, com diuen, vol ser una experiència sensorial. Cada una de les dotze persones del públic portaran auriculars i experimentaran, de forma gairebé personalitzada, una proposta que es basa en efectes de llum, so i una escena gairebé buida.
Quan un espectador o una espectadora mira una peça teatral hi busca una part d’ella mateixa: amb qui o amb què s’identifica, les històries que s’hi pot imaginar i allà on la transporta. No cal, llavors, mostrar cap evidència al públic, que escolta, veu, sent i troba raons sense necessitat d’explicacions. El col·lectiu treballa a partir del que els ofereix l’atzar (la ment humana no està preparada per on podem arribar amb l’atzar), creant la peça per parts i a partir de les sensacions que experimenten en cadascuna d’elles.
Durant les setmanes de residència a la Nau Ivanow, Monte Isla han compartit creació amb diferents professionals, expertes en la tècnica de llums, so i materials. Amb les seves mirades individuals i de forma separada, han anat jugant amb cadascun d’aquests elements, veient què els podien oferir per separat i deixant que les possibles interaccions fluïssin. Contenció, prova i atenció. El procés de creació ha suposat un repte i una oportunitat per conèixer molt més la relació entre la tècnica i la creació, i els ha permès repartir-se els papers en el projecte en funció d’on es trobaven més còmodes i de les necessitats de la peça.
Crear no té límits, i Monte Isla tenen material per fer una proposta de sis hores si volguessin. Si cal ser maquinista, aprenen a fer nusos i a anivellar telons. Si cal aprendre què és i com usar el bicarbonat de sodi com a sorra, s’estudia i s’aprèn a moldejar-lo.
Allí donde no estamos, com a mínim, desperta una curiositat enorme. Què hi veurem? Què hi sentirem? Es generarà un ecosistema sensorial únic irrepetible i individual en l’experiència? És quan no hi ha persones que s’evidencia la màgia del teatre?
Diumenge 23 de maig, col·loqui postfunció dinamitzat per Novaveu amb les membres del col·lectiu Monte Isla. Entrades per aquesta sessió aquí.
Judit Martínez Gili @critcultural
Maria Pujol Cortada @mariapuco
