Dansa contrapuntística

On Goldberg Variations / Variations
El Canal, 11 d’octubre de 2019

MAL PELO / On Goldberg Variations ©Tristán Pérez-Martín

Cossos de negre i un espai color marfil. Podria tractar-se de les tecles del clavicordi de Johann G. Goldberg, el músic predilecte del compte que encarregà a Bach una peça per omplir les nits d’insomni.  Podria tractar-se de sostinguts i bemolls que Dan Tebfer colpeja a ritme de jazz. Però no, no és cap de les dues opcions anteriors: es tracta d’ On Goldberg Variations / Variations, l’última proposta de la companyia de dansa Mal Pelo, codirigida per Maria Muñoz i Pep Ramis.

Quinze anys més tard de Bach, el solo de Muñoz creat a partir d’ El clavecí ben temperat  del compositor alemany, ens ofereixen ara una proposta nascuda de les Variacions que Dan Tepfer realitzà a partir de la improvisació sobre les Variacions Goldberg de Johann Sebastian Bach. Com no podria ser de cap altra manera, tractant-se del pare del barroc, l’escena és inundada per moviments contrapuntístics que uneixen la subtilesa amb la rugositat, la fragilitat amb la contundència, la calidesa amb la soledat i la lleugeresa amb el pes del dolor.

On Goldberg Sensations © Dolça Alcañiz

Sense convertir-se en la seva esclava ni caure en intens d’il·lustrar-la a partir del moviment, aquesta proposta ens presenta la música com una artista més que al final de la peça també sortirà a saludar, entre aplaudiments, al costat de les ballarines Zuriñe Benavente, Jordi Casanovas, Enric Fàbregas, María Muñoz, Federica Porello, Pep Ramis i Zoltàn Vakulya. A voltes, com és el cas del deliciós solo que ens regalen Muñoz i Porello, les intèrprets encarnen les mateixes melodies que Bach entrellaça sobre una mateixa base harmònica i que, posteriorment, Dan Tepfer allibera de formes coaccionadores per poder-hi jugar.

On Goldberg Variations /Variations, una “malpelada” de segell inconfusible, va molt més enllà de la dansa, atès que aquesta apareix amalgamada amb la música, projeccions audiovisuals, efectes sonors, mots de John Berger i versos de Joan Gelman. A voltes, també, es converteix en l’embolcall de reflexions filosòfiques que, entre tamborets i taules en moviment, acaben dansant dins la ment de l’espectadora. 

Dolça Alcañiz

1 comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *