De l’anonimat a la vivència col·lectiva

Porn is on
Sala La Planeta, 8 de novembre de 2019

Fotografia: Roger Rossell

No diré res de nou si dic que encara avui en dia el sexe és un tema tabú, i si el sexe ho és la pornografia encara més. Estem parlant d’un mercat que mou una quantitat immensa de diners i que genera una oferta impossible d’abastar. Ens trobem davant una de les indústries audiovisuals més grans i amb major nombre de consumidors, el que xoca amb el fet que es consumeixi generalment des de l’ombra. Possiblement és per aquesta manera de viure-ho en l’anonimat que es genera tant de misteri entorn aquest tipus de material, la fruita prohibida. Amb aquesta peça, Marina Rodríguez s’atreveix a abordar aquest tema preguntant-se quina visió dona del sexe la pornografia i com aquesta pot afectar-nos.

A través de diversos llenguatges, a Porn is on se’ns presenta de manera explícita la realitat de la indústria pornogràfica sense filtres, amb tota la seva duresa. Malgrat que el relat estigui carregat d’humor, es toquen temes com ara la fàcil accessibilitat a tot aquest material, les diferències de gènere i la dominació que s’exerceix d’un sobre l’altre o el pràcticament jurament que fa el consumidor en acceptar la ficció del porno com a realitat. En un món categoritzat per etiquetes com ara les de cornudos, colegiales, máquinas folladoras, secretarias, sexo fuerte o violación l’imaginari que es crea és clar.

El que resulta interessant de la proposta és el fet que això que generalment es viu individualment passi a ser vivència col·lectiva. La incomoditat amb què es viurà l’espectacle es fa evident des de l’inici en el moment que es projecta un vídeo-tutorial en que s’ensenya com fer una fel·lació, a la qual cosa el públic reacciona amb riures tímids que a poc a poc van creixent a causa de l’absurditat de la situació. A mesura que avança l’espectacle el discurs no deixa de pujar de to i, malgrat la ironia de la peça, la violència que caracteritza la major part de la pornografia va in crescendo.

Es tracta d’un espectacle que no pretén arribar a cap conclusió, donar respostes o alliçonar a l’espectador amb discursos morals. En ell, es presenta el consum pornogràfic amb naturalitat, plantejant dubtes sobre tot el que aquest promulga i les conseqüències que té a escala social. Tot i que podria anar molt més enllà, es tracta d’un discurs sense censura ni eufemismes que ens interpel·la directament, posant les cartes sobre la taula i passant-nos el testimoni.

Jan Cabarrocas
@JanPicapiedra

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *