Requiem for Evita

Musical

informació obra


Direcció Musical:
Andreu Gallén
Intèrprets:
Anna Moliner/ Ivan Labanda, Jordi Vidal, Andreu Gallén, Johnny Melville
Coreografia:
Aixa Guerra
Escenografia:
Judith Torres
Vestuari:
Judith Torres
Il·luminació:
Lluís Robirola
Producció:
Temporada Alta 2016, La Companyia Local
Text:
David Pintó (adaptació lletres)
Autoria:
Johnny Melville
Estrena:
Temporada Alta 2016
Sinopsi:

Avui en dia, hi ha qui creu en Messi, Miley Cyrus o George R.R. Martin. Anna Moliner, Jordi Vidal i Andreu Gallén, protagonistes d’aquest espectacle concert, idolatren Eva Perón. Veuen en l’actriu i política argentina la figura ideal per purgar les seves ànimes. I, de la mateixa manera que tot bon cristià recita el parenostre, ells entonen el Don’t cry for me Argentina. Perquè només busquen en allò intangible una raó de ser.

I ho tenen clar: Requiem aeternum dona Evita. Teatre musical per alimentar amb humor una idolatria que potser no està tan allunyada de la realitat argentina.

Crítica: Requiem for Evita

24/05/2018

Desvergonyits i amb passió

per Judit Martinez Gili

Requiem for Evita La Seca Espai Brossa, 18 de maig de 2018

[caption id="attachment_2360" align="aligncenter" width="421"] May Zircus, Gerard Oliva, Jan Forrellat, Tristán Pérez-Martín[/caption]

Un col·lectiu gairebé sectari de devoció a Evita Perón es disposa a celebrar el sant ofici litúrgic en honor a la seva divinitat. Ells són humils nois de barri moguts per la fe cega cap a algú que guia els seus passos però ni tan sols coneixen. Per ella canten tango, flamenc, i grans musicals, sempre dedicats a la seva vida i proeses. D'aquesta manera es construeix el que seria la paròdia d'una missa descarada. Requiem for Evita és una acció performativa que porten amb molta empenta i seguretat.

La qualitat vocal és enorme i la versatilitat amplifica el ventall d'accions que porten a terme, que entre comèdia boja no hi falta lloc per la reivindicació real.  Si l'antítesi de car i ossos és possible, s'han de poder portar a l'escenari de La Seca argument i creença, broma i llàgrima, xandall i tacons. De fet, no cal gaire més que un altar i un piano per rememorar quelcom que s'acaben de treure de la màniga i ja causa sensació arreu per les ganes, la qualitat i sobretot pel desvergonyiment, els dos pebrots ben posats primer per idear-ho i després per defensar-ho cada nit amb un èxit estrepitós. També l'espectador, partícip de la celebració, especial cada dia, es va acostumant a la imprevisibilitat i sobretot al títol "i per què no" que encapçala la minsa por a trencar barreres i esquemes. D'aquesta manera, del públic en sorgeixen fidels, nous adeptes a la religió perona a cada funció que passa.

Evita Perón, líder de masses, omple els seus discursos populistes d'un to antiquat que grinyola però a la vegada dota l'ambient d'encara més incertesa còmica. Per altra banda, un altre element de discòrdia és potser el paper principal, que tant pot ser encarnat per Ivan Labanda com per Anna Moliner. És inevitable pensar que seria interessant veure el mateix espectacle i trobar els canvis que un o altra aporten. I a la vegada pensar que un personatge tan polifacètic com aquest duplicat pot llegir-se des de visions molt diferents, però creure que el gènere de l'actor pot determinar-ne el significat és caure de nou en les creences caducades de la petita Eva Perón.

Gran Santa Evita, mare dels treballadors, què diries si sabessis quin elenc de fidels et venera cada setmana!

 Judit Martínez Gili @CritCultural