El curiós indicent del gos a mitjanit

El curiós incident del gos a mitjanit va ser un dels meus llibres preferits durant l’adolescència, per la tendresa de la historia, i la fascinant manera de descriure l’entorn i la vida real a través dels ulls d’un nen autista. L’obra de teatre ha sabut mantenir aquesta tendresa, i la simplicitat amb la que estava escrita la novel·la. Utilitzant recursos molt innovadors i minimalistes, amb sis pissarres podien convertir una classe plena de pissarres en un carrer amb sis cases o un tren amb sis vagons. El que més em va emocionar va ser escoltar de nou les frases literals que fa tants anys havia llegit, ja que tot i ser una adaptació, s’ha respectat molt el text original.

el curiós incident del gos a mitjanit © ros ribas
El curiós incident del gos a mitjanit © ros ribas

Per altra banda, es pot veure perfectament un treball enorme darrere del personatge del protagonista, no només per la gran actuació de Pol López sinó també pels recursos audiovisuals que fan que l’espectador es senti en un estat d’estrès semblant als que pateixen autisme, i sigui més fàcil empatitzar amb el transcurs de la historia. Seria l’exemple del moment en que arriba a Londres i a les pantalles s’hi representen cartells lluminosos, músiques, veus, senyals de trànsit, etc. Els nens autistes no entenen el context de les coses, de manera que quan veuen a una persona no la veuen en el seu conjunt sinó que veuen un cordó de sabata, un botó d’abric vermell, uns ulls blaus, una sola de bota gastada, un rínxol de cabell rebel i un rellotge de color platejat. El fet que no puguin veure el bosc i només vegin arbres els confon i estressa, d’una manera semblant als espectadors a través d’aquest recurs audiovisual.

Per últim, un recurs que m’ha agradat molt és la idea de tenir una petita banda sonora composada per un piano, una bateria i varis elements de percussió per emfatitzar i dramatitzar les situacions, sovint afegint un color còmic, però de nou també realçant els estímuls per provocar aquest estrès a l’espectador.

En conclusió, una obra molt i molt recomanable que ha respectat l’essència del llibre però que li ha donat alhora molta vida. Personatges dels quals t’enamores per la seva tendresa i una posada en escena que és senzillament brillant.

Imatge cedida pel teatre lliure: © ros ribas

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *