El Despertar de la Primavera

La música és molt poderosa i quan ja coneixes totes les cançons (per què t’has passat tardes senceres escoltant-les per spotify), saps que totes i cada una d’elles et fa posar els pèls de punta, les expectatives a l’hora d’anar a veure el muntatge del musical al que pertanyen, són bastant altes. Quinze actors que ploren i suen a un metre de tu, set músics en directe i una història que t’encén de tant actual que és, compleixen les expectatives.

El Despertar de la Primavera, adaptada per David Pintó i dirigida per Marc Vilavella, és un bombonet de musical que es presenta al Teatre Gaudí. La música, magistralment dirigida en directe per Gustavo Llull, les coreografies fetes des de les entranyes d’Ariadna Peya, l’escenografia senzilla i absolutament eficaç de Jordi Bulbena, la il·luminació i el so de Dani Gener i Dani Seoane respectivament, generen una base sòlida, uns bons fonaments tècnics per a que el musical se sustenti per si sol. Però a més a més, trobem fins a quinze actors que es deixen la pell a l’escenari. L’energia i la força amb les que interpreten el text i les cançons, que ja vèiem en el muntatge original de Broadway, es contagia i no decau en cap moment, mantenint l’espectador sempre actiu, en tensió, vivint amb tots ells la intensitat de les circumstàncies.

El musical Spring Awakening, amb llibret i lletres de Steven Sater i música de Duncan Sheik, que està basat en l’obra de Frank Wedekind, ens narra la història d’un grup d’adolescents experimentant tots els canvis físics i emocionals propis d’aquesta etapa, enfrontats a la opressió per part dels adults, pares i professors, que amb la intenció de mantenir-los protegits, els condemnen a la ignorància. L’obra de Wedekind va ser escrita a finals del s. XIX, però per desgracia, el tema que tracta és encara ben actual a principis del s.XXI.

El tema de la sexualitat està tractat de manera molt natural, des de la innocència i la curiositat de l’adolescència, sense caure en banalitzacions i accentuant la recerca del plaer com a motor per al seu descobriment. Aquest no és, però, l’únic tema del que ens parla, i tot i fer-ho d’una manera més subtil, la base del conflicte que explota a través de la sexualitat, és la comunicació (o més aviat la manca d’aquesta) entre pares i fills. Ho veiem reflectit en conflictes com per exemple la pressió que exerceixen els uns sobre els altres quant a les expectatives en el rendiment acadèmic i la futura carrera laboral.

Interpretada per Elisabet Molet, Laura Daza, Jana Gómez, Clara Solé, Mireia Coma, Carme Milan, Marc Flynn, Eloi Gómez, Dídac Flores, Marc Udina, Roc Bernadí, Àlex Sanz, Raimon Ferrer, Bittor Fernández i amb la col·laboració especial de Roser Batalla, alternant amb Rosa Vila, i Mingo Ràfols interpretant els personatges adults.

Els músics són, a la guitarra Xavi Viader i Quim Magnet, a la bateria Berenguer Aina, al baix elèctric/contrabaix, Emiliano Roca i Alejandro Fränkel, al teclat, el mateix Gustavo Llull i Marc Garcia Rami, al violoncel, Marta Sala i Raúl Heredia, i per últim al violí, Nacho López i Marc Santó.

És un espectacle per anar a veure amb tota família i tenir una bona conversa durant el sopar, que és al cap i a la fi l’objectiu del teatre: posar coses a l’escenari que moguin per dins (que commoguin) i generin preguntes i reflexions per poder compartir.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *