L'ànec salvatge

Teatre

informació obra


Adaptació:
Cristina Genebat, Julio Manrique
Direcció:
Julio Manrique
Intèrprets:
Andreu Benito, Ivan Benet, Jordi Bosch, Laura Conejero, Pablo Derqui, Miranda Gas, Jordi Llovet , Lluís Marco, Carles Pedragosa, Elena Tarrats
Escenografia:
Lluc Castells
Vestuari:
Maria Armengol
Caracterització:
Ignasi Ruiz
Il·luminació:
Jaume Ventura
So:
Damien Bazin
Vídeo:
Damien Bazin
Ajudantia de direcció:
Marc Artigau
Producció:
Teatre Lliure
Sinopsi:


"Un ànec ferit conviu amb altres animals a les atrotinades golfes d’una casa humil, en una petita ciutat d’un petit país del nord d’Europa on sempre fa fred. Com si els ocupants de la casa, els pobres però raonablement feliços (això és, evidentment, només una opinió) membres de la família Ekdal, haguessin arrencat un tros de bosc o n’haguessin inventat un per donar sortida a les seves fantasies, o als seus deliris, segons com es miri. Però, com adverteix en un moment donat l’avi Ekdal, tard o d’hora “el bosc es venja”.

Moltes ficcions, o almenys moltes de les ficcions que m’agraden (i això inclou, evidentment, les ficcions dramàtiques), consisteixen en això: una comunitat, un determinat grup humà, subsisteix obeint unes determinades regles. Bones o dolentes, han acabat configurant-se com el mecanisme que garanteix la subsistència del grup. La història comença, o almenys la història que dramàticament ens interessa, quan algú, l’altre, l’estrany, truca a la porta, observa el funcionament del grup en qüestió i, en un moment donat (sigui per malícia, sigui per ganes d’ajudar, o bé per una inquietant barreja de les dues coses) posa en qüestió aquestes regles.

A L’ànec salvatge (un Ibsen meravellós i, sorprenentment, poc conegut i encara menys representat a casa nostra), hi passa una cosa així. Algú truca a la porta i els pobres però raonablement feliços membres de la família Ekdal decideixen obrir…"

Julio Manrique


Premi de la Crítica 2017 categoria espectacle



Premi de la Crítica 2017 a la direcció (Julio Manrique)


Finalista a Actor de repartiment (Pablo Derqui) al Premi de la Crítica 2017



Premi de la Crítica 2017 a l'espai escènic (Lluc Castells)


Finalista a la il·luminació (Jaume Ventura) al Premi de la Crítica 2017



Finalista al vestuari (Maria Armengol) al Premi de la Crítica 2017

Premi de la Crítica 2017 a l'espai sonor (Damien Bazin)

Finalista a actriu revelació (Elena Tarrats) al Premi de la Crítica 2017


Crítica: L'ànec salvatge

13/04/2017

El fi justifica els mitjans?

per Cèlia Ventura
L'ànec salvatge Teatre Lliure, 9 de març de 2017 Icult L anec salvatge dirigida por Julio Manrique en el Teatre Lliure La vida de la família Ekdal i, sobretot, la seva felicitat aparent, trontolla quan un vell amic, Gregorio Werle, els ve a veure amb un objectiu: dir tota la veritat. Seríem capaços de ser feliços vivint en la mentida? Si no sabéssim que és una mentida segurament la resposta seria un simple “sí” però i si la veritat estigués a tocar? Val la pena destapar la manta i veure tota la podridura? Gregorio Werle creu que sí. En aquesta versió de l’obra d’Ibsen Julio Manrique ens apropa tots els personatges i ens els fa sentir nostres. No hi ha un malvat; tothom té la seva part de raó però també la seva part de culpa. Els actors fan una feina excel·lent, sobretot destacar l’Andreu Benito (el Werle) i l’Ivan Benet (el Hialmar, el pare de la família). Elena Terrats interpreta la figura de la filla, una nena de catorze anys que té una importància cabdal, sobretot en el segon acte. El fet que el seu personatge estigui dut a terme amb una innocentesa perfecta potser a vegades és excessiu; es fa estrany veure que una noia de catorze anys actui més aviat com una d’onze; potser això és degut a que el personatge ha passat pràcticament tota la seva vida a casa amb la família. El director no s’està de res i fa que els espais es transformin en més d’una ocasió així com que nevi damunt l’escenari. La música omnipresent en directe de Carles Pedragosa ajudava a omplir l’escenari tot i que el per què la música era majoritàriament en anglès i no en català o en la llengua original de l’obra (noruec) no s’acaba d’entendre. Vull destacar que el dia que hi vaig anar l’actriu Laura Conejero va tenir un accident i que tot i això va ser capaç de fer una feina excel·lent per evitar al màxim que es notés i així aconseguir que l’obra continués endavant. Una actitud molt professional i admirable. Sense cap mena de dubte no és una obra que deixa indiferent. L’ànec salvatge et toca, et fa pensar durant una temporada i et remou alguna cosa a dins.