El color de la llum

Teatre

informació obra


Intèrprets:
Jordi Subirà, Mireia Vallès, David Martínez
Escenografia:
Gemma Raurell
Il·luminació:
Pau Costa
Composició musical:
Lluís Robirola
Vídeo:
Lluís Robirola
Producció:
Mithistòrima Produccions S.L.
Companyia:
Farrés Brothers
Autoria:
Friedrich Dürrenmat
Sinopsi:

Joan Guerrero, Sandra Balsells, Emilio Morenatti, Samuel Aranda i Marta Ramoneda, fotoperiodistes parlen a través de les seves imatges. Documents gràfics dels conflictes, del nostre temps. Ferran Joanmiquel, fa servir els seus testimonis per reflexionar sobre els límits ètics de la professió. El color de la llum és el primer projecte d’un cicle de teatre documental de la Sala La Planeta (Mithistòrima Produccions) a partir de la transcripció d’entrevistes d’actualitat.

Crítica: El color de la llum

26/10/2017

El 'follonero' de Girona

per Berta Rimbau

El color de la llum La Planeta, 12 d’octubre del 2017

“Hòstia…” és tot el que em venia al cap durant i després de viure d’El color de la llum. Un ‘hòstia’ reflexiu, sorprès, emprenyat i finalment impotent. Una actriu i dos actors encarnen i reprodueixen textualment el testimoni de cinc fotoperiodistes reals (Joan Guerrero, Sandra Balsells, Emilio Morenatti, Samuel Aranda i Marta Ramoneda) i fan replantejar aspectes que avui es tenen per assumits.

En un escenari senzill, amb una tela blanca de fons, hi ha una taula amb un mapa, tres càmeres i un ordinador portàtil que serveix per projectar algunes fotografies que fsón testimoni de les històries i vivències que s'expliquen. Els personatges es mouen per l’escenari i es dirigeixen directament al públic. De tant en tant, s’asseuen entre els espectador, i això genera una involucració encara més forta i personal de cadascun dels components del públic en els relats.

El director, de la mà dels cinc fotògrafs, exposa una realitat molt crua: la manipulació constant de la informació que rebem, els interessos polítics que hi ha darrera de cada publicació, la hipocresia, la intenció moltes vegades fracassada de mostrar una realitat molt complexa a través d’una sola imatge, els límits ètics i morals de la professió... Una crítica duríssima i implacable amb noms propis d’empreses i organitzacions, inqüestionable: parlen en primera persona. Podríem definir a Ferran Joanmiquel com el follonero de Girona en versió teatral: Sempre buscant posant el dit a la llaga, fer remoure alguna cosa dins teu amb contundent força de la veritat per no deixar ningú indiferent.

Una sotragada, un cop fort a les emocions que floreixen en forma de ràbia, tristesa i impotència, mentre des del seient d’un teatre, s'escolten històries que semblarien inversemblants si no fos perquè existeixen testimonis - en forma d’imatge congelada - dels moments i aventures viscudes. I després de tot, després d’enfurismar-nos i maleir els manipuladors, arribarem a casa retuitejarem una imatge del cos inert d’un nen a les costes sirianes amb el mòbil a una mà i amb el comandament de la televisió a l’altre mentre ens deixem caure sobre un sofà ben tovet.

[caption id="attachment_903" align="aligncenter" width="327"] El color de la llum, vist per Berta Rimbau[/caption]

dEstacaBle

Fotos: Un detall bonic. Els actors fan fotografies aleatòries al llarg de l’obra.

El públic: Interacció. No són només persones que escolten, sinó que a vegades fins i tot se’ls fa participar activament.

Profunditat: Tocada i enfonsada. Des de l’inici s’entén que l’obra és una crítica a la realitat del moment i aquesta crítica t’arriba i et remou sentiments molt forts.

Berta Rimbau @BertaRimbau