Per què us agradaria ser recordats? Aquesta performance en forma de passejada exploratòria, ens planteja com la idea de la mort condiciona la nostra resposta a la vida, proporcionant la base dels paràmetres ètics individuals. Un viatge físic i sensorial ubicat al cementiri. Una crida a considerar el tabú de la mort des d'un altre punt de vista i a estimular, a través de la participació activa, una percepció diferent d'aquest espai públic. Una experiència alhora estètica i emocional que ens acosta a la percepció de la nostra finitud, fent-nos assaborir la necessitat i el potencial creatiu que comporta. Un estímul per a la reflexió sobre el rastre que ens agradaria deixar al nostre pas per aquesta vida.
Un.Habitants (to make room for us) Fira Tàrrega, 9 de setembre de 2018 [caption id="attachment_2840" align="aligncenter" width="531"] (c) Fira Tàrrega[/caption]
Un.habitants no és una simple performance, és més aviat un viatge. Els espectadors ens convertim en intèrprets de la història, i a través d’uns auriculars, cada un vivim una experiència personalitzada en un punt diferent del cementiri. El lloc escollit no és aleatori, un cementiri és el context perfecte per a pensar sobre l’existència i sobre el passat, però també de quina manera volem transformar el futur, que en algun moment esdevindrà passat. Com volem que ens recordin? Com recordem els que ja no estan? Quins són els condicionants que ens fan perseguir unes o altres coses a la vida?
Caterina Moroni ens proposa un itinerari individualitzat, on cada un tenim el mateix mapa però amb una ruta diferent, i uns auriculars ens guien en la reflexió i ens proposen un seguit d’activitats a seguir. Tot i ser una experiència amb un mateix, girar el cap i veure com la resta de gent està vivint el seu propi viatge és molt curiós.
Es tracta d’una proposta interessant, i original, tan pel format com pel lloc. Tot i així, hi trobem a faltar alguna cosa, els exercicis tenen la seva gràcia, però es queden en poca cosa, i la locució ens porta a reflexionar poc, per tot el suc que se’n podria treure. En resum crec que és una experiència que val la pena – mai m’havia estirat en un cementiri – però que es fa curta i que la sents inacabada.
Anna Molinet @Annafase_