El joc de la democràcia

Un enemigo del pueblo
Teatre Municipal de Girona. 11 d’octubre de 2018

(c) Vanessa Rabade

John Stuart Mill deia, en el seu llibre On liberty de l’any 1859 tenir quelcom com a cert, mentre existeixi un únic ser que ho negui si pogués, però a qui se li priva fer-ho, és afirmar que nosaltres i els que pensen com nosaltres són els jutges de la veritat, però jutges que resolen la qüestió sense escoltar a una de les parts.

Un Enemigo del Pueblo, dirigit per Àlex Rigola adaptant l’obra de Henrik Ibsen, vol convertir la sala de teatre en una seu de pensament i reflexió crítica. A l’entrada se’ns donen dues paperetes, amb un si i un no, i l’espectador s’endinsa en una sala presidida per la paraula Éthike.

Posar en joc la democràcia, i preguntar sobre sufragi universal i llibertat d’expressió és una idea valenta, amb molt potencial, però alhora té els seus riscos. L’obra aconsegueix una resposta positiva del públic, els qui hauran de ser conseqüents de les decisions que prenen, sent el punt de partida d’un conflicte paral·lel a la història de Henrik Ibsen.

Confrontar democràcia i ètica, la societat i l’individu, el conflicte entre poders i les classes, tenint en compte les eines de les que disposa el ciutadà en la societat i traslladar-ho a l’època present necessita d’una harmonia que no s’aconsegueix i el missatge queda a mig camí. Són idees massa potents amb un missatge final poc clar.

Ningú té en compte el pensament crític en el bàndol guanyador. Domina la comoditat d’imposar unes idees. Som conscients de la responsabilitat que representa cada vot que donem?

Elena Aran
@elenaranc

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *