Paraules que trenquen ossos. Cia Pagans

Nous formats

informació obra


Aquest espectacle forma part de l'Itinerari Recomana
Fira Mediterrània 2020
Núria Cañamares
Itineraris recomana

Núria Clemares i Marc Fernández ja fa anys que treballen en espectacles que experimenten amb l’entorn, el desplaçament del públic, les instal·lacions i l’ús de la tecnologia, però aquesta és la seva primera creació com a companyia. La proposta s’escapa dels formats convencionals per endur-se els espectadors, en plena nit, al mig del bosc. Els donaran uns telèfons mòbils i els convidaran a viure una experiència introspectiva i, alhora, comunitària, que els farà reflexionar sobre la seva (des)connexió amb la natura i el moment present, absolutament dominat per la immediatesa i el bombardeig d’informació i imatges a través dels mitjans digitals, especialment les xarxes socials. Una petita aventura que els sorprendrà amb instants únics de calma i gran bellesa, que els transportaran fins on vulguin deixar-se endur.

Companyia:
Pagans
Il·luminació:
Joana Serra
Autoria:
Núria Clemares
Direcció:
Núria Clemares
Dramatúrgia:
Núria Clemares, Marc Fernández Prat
Vídeo:
Marc Fernández Prat
Sinopsi:

La Cia. Pagans treballa l’expressivitat de la paraula i l’exploració dels recursos narratius de la tecnologia. A Paraules que trenquen ossos, un grup reduït de persones, amb un mòbil a la mà, s’endinsaran de nit al bosc, i sota una estructura de rondalla cadascuna viurà la seva pròpia connexió amb la natura, amb el territori i amb les històries ancestrals. Una reflexió sobre la vigència de la tradició oral i sobre com explicar històries en l’actual món tecnològic.

dissabte dia 13 a Sant Esteve de Palautordera. Sortida des de l’Ermita de Santa Margarida. Primer passe a les 19:30 i segon a les 21:00h.

Visitar enllaç extern de l'obra

Crítica: Paraules que trenquen ossos. Cia Pagans

22/11/2024

El murmuri del bosc

per Erola Albesa Solsona

Paraules que trenquen ossos

El bosc, 9 de novembre de 2024


La foscor aguditza els sentits. És inevitable: quan hi deixem de veure, el cos es posa en alerta d’altres maneres. Activa mecanismes que ens fan sortir de la zona de confort. Posar l’atenció on no acostumem a fer-ho és un exercici curiós. Curiós i interessant. Com ens relacionem amb l’entorn en plena nit i al mig d’un bosc, pot ser la porta d’entrada a reflexions sobre el nostre dia a dia. Aquesta és la premissa de la proposta escènica Paraules que trenquen ossos: una passejada pel bosc, de nit, en comunitat, connectada i amb un fil conductor de llegendes del territori. L’objectiu és ambiciós: perdre’s al bosc per poder-s’hi trobar.

Un dissabte a la nit a Montjuïc. El punt de trobada és el Jardí Botànic, però en comptes d’entrar-hi, una vintena de persones ens endinsem per un caminet fosc. Comencem a caminar per un corriol que fa pujada i no veiem on va. Abans, però, hem hagut de donar els nostres telèfons mòbils a canvi d’un altre dispositiu. Un mòbil connectat entre totes les persones que assisteixen a l’espectacle. Des d’allà és des d’on unes veus misterioses (el bosc? el vent? les dones d’aigua? la nostra consciència?) s’aniran comunicant amb nosaltres. 

A partir d’aquí, l’experiència durarà una hora i estarà plena d’estímuls visuals i auditius. Una forma diferent de crear xarxes d’interconnexió amb persones desconegudes. Persones desconegudes i el bosc. Un bosc curiós. Un bosc de ciutat.


Erola Albesa Solsona (@erolaalbesa)