El nostre Petit Príncep

El Petit Príncep
Sala Barts, 21 de desembre de 2019

© David Ruano

Recordo que quan era petita, per aguantar les quasi dues hores de trajecte que se’m feien interminables per anar al poble, m’encantava escoltar l’audiobook del Petit Príncep. Aquella història em feia volar, i la “V” fricativa que pronunciava el Petit Príncep sempre em feia gràcia. Aquest any he decidit estrenar-me amb la nova tradició catalana. El Petit Príncep, el Musical.

Ja fa sis anys que La Perla 29, Manu Guix i Àngel Llàcer van crear la versió musical d’aquest llibre d’Antoine De Saint-Exupéry. Jo no sabia en què s’havia convertit. Arribem a la sala Barts, vaig acompanyada de la meva cosina mitjana, que la va veure fa 4 anys però no la recorda massa. Només sortir del metro ja intuïm on hem d’anar: seguiu les riuades de criatures saltant i rient que us portaran al gran Petit Príncep.

L’obra, com el conte, és màgica. De fet és 100% com el conte perquè a vegades m’havia de contenir per no acabar les frases, calcades del llibre. Pensava que utilitzarien una escenografia espectacular però prefereixo el que fan. Objectes que cobren vida quan se’ls hi projecten imatges, el necessari perquè els nens no es perdin, però no massa per així poder deixar marge per la imaginació; l’ingredient essencial de l’obra. L’ús de les projeccions em va recordar a l’espectacle de l’Albert Pla del disc de Miedo, a la mateixa sala, tot i que allò era un altre nivell i estil, no seria òptim barrejar-ho!

El cast de cinc persones ens fan volar per la història. El Miguel Ángel Sánchez i l’Eloi Gómez ens presenten als diferents personatges que el Petit Príncep va coneixent en el seu camí, serà un viatge dinàmic, divertit i molt musical. La Georgia Stewart és aquesta rosa potent, delicada però amb força, tal i com transmet no només amb el guió sinó també amb les cançons. L’Enric Cambray és l’aviador perdut, que intenta trobar el seu lloc i s’acaba topant amb el Petit Príncep. I quin Petit Príncep! És brillant, dut a terme amb una delicadesa, innocència, saviesa i màgia pròpia del personatge i de pell de gallina. Per cert, aparició estel·lar de la Júlia Bonjoch, com diu al programa, realment estel·lar.

Per si no ha quedat clar fins ara el Petit Príncep té un lloc especial en mi, és una obra genial, màgica, que em fa vibrar. Però no només a mi, sinó que el fenomen en el que s’ha convertit ha excedit totes les meves expectatives. Al sortir el hall està ple. La guineu (Eloi Gómez) i la rosa estan firmant. Els nens i els pares fan cua emocionats. Quin fandom del Petit Príncep més fort. Fotos amb el cast, signatures amunt i avall, el disc, les partitures… Però el més bonic de tot, i el que espero que tots els nens i nenes tinguin al marxar del teatre és sortir després, anar a sopar amb la cosina i explicar la teva versió del conte, la teva simbologia, contrastar punts de vista i aprofitar una migració d’ocells salvatges per marxar volant.

Cèlia Ventura
@soctastaolletes

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *