Sopa de pollastre amb ordi

Teatre

informació obra


Dramatúrgia:
Ferran Utzet, Llàtzer Garcia
Intèrprets:
Míriam Alamany, Màrcia Cisteró, Ricard Farré, Pol López/ Enric Cambray, Maria Rodriguez, Josep Sobrevals, Lluís Villanueva/ Óscar Intente
Escenografia:
Josep Iglesias
Il·luminació:
Guillem Gelabert
So:
Damien Bazin
Vestuari:
Annita Ribera
Caracterització:
Àngels Salinas
Ajudantia de direcció:
Mònica Molins
Producció:
La Perla29
Autoria:
Esteve Soler, Victoria Szpunberg i Txell Bonet
Sinopsi:

Ambientada a Londres i abastant més de vint anys, de 1936 a 1956, Sopa de pollastre amb ordi explica la història d’una família de classe obrera, els Kahn, en un món que canvia a tota velocitat. L’obra mostra com el temps erosiona, lentament i implacable, tot el que es troba per davant. La progressiva pèrdua de conviccions, somnis i ideals polítics, la passivitat i la negativitat davant les injustícies, es presenten en paral·lel a la desintegració de la família Kahn, cada cop més fragmentada i desunida. Seguint les vides de set personatges que un dia van lluitar junts per construir un món millor, Wesker exposa diferents posicionaments davant els ideals i la vida, però alhora construeix un fresc familiar enormement emocionant i colpidor cap el qual sentim una immediata identificació i tendresa.

Finalista a espectacle dels Premis de la Crítica 2018

Ferran Utzet finalista de direcció a Premis de la Crítica 2018

Màrcia Cisteró finalista a actriu principal dels Premis de la Crítica 2018

Lluís Villanueva finalista a actor de repartiment dels Premis de la Crítica 2018

Crítica: Sopa de pollastre amb ordi

13/03/2018

El respecte de veure's al mirall

per David Jou Bueno

Sopa de pollastre amb ordi 9 de març, Teatre Biblioteca de Catalunya

[caption id="attachment_1927" align="aligncenter" width="349"] Fotografia d'assaig de Bito Cels[/caption]

Agafeu les vostres il·lusions col·lectives, les esperances, el compromís entregat com a penyora per aconseguir un món més just. Agafeu-ho tot, i poseu-vos davant del pitjor dels miralls. Aquest és el repte que ens proposa la família Kahn, protagonista de Sopa de pollastre amb ordi, representada al Teatre Biblioteca de Catalunya per La Perla 29, fins el 8 d’abril. Ferran Utzet n’és el director.

Som al 1936, a Londres. La història comença amb els personatges pletòrics. Han participat en una mobilització. Han aconseguit aturar la manifestació feixista que atemoria el barri. La mare dels Kahn (Màrcia Cisteró) creu cegament en la causa; el pare (Lluís Villanueva) és covard, incapaç de comprometre’s; la filla (Maria Rodríguez) és vital, voluntarista, i el fill petit (Pol López) és el resultat de la mescla familiar: un poeta frustrat. El franquisme s’alça a Espanya, i en Dave (Josep Sobrevals), el xicot de la filla dels Kahn, hi va per allistar-se a les Brigades Internacionals, amb la il·lusió d’un futur harmònic, just. L’obra, en una hora i mitja, ressegueix aquesta família durant els pròxims vint-i-cinc anys. Els escolteu i els feu costat en les decepcions més crues i radicals. El partit, l’ideal comunista, el sacrifici pel bé comú... Tot, poc a poc, s’esquerda.

L’escenari és al centre i els espectadors, en el seu perímetre, seuen a tocar del menjador dels Kahn. Aquesta sala, buida, feta d’espai, on els actors i els tècnics de sala interpreten els mobles, va omplint-se poc a poc amb les cadires, la taula, la perxa... I el que en un començament era buit, possibilitat, imaginació, esdevé obstacle, destorb, realitat, d’una manera en que l’escena conflueix amb l’esperit del moment.

Aneu a visitar els Kahn, al menjador de casa seva, i durant una hora i mitja us enfrontareu a vosaltres mateixos, als vostres anhels. Sigueu forts. Reflexeu-vos-hi.

David Jou @DavidDovlatov