Emoció a un pas del públic

Pasos Largos
Sala Fènix, 16 de juny de 2019

© Coriolis

Un vestit de paper presideix l’escena, al centre de l’escenari, envoltat per la llum càlida d’un clarobscur. El públic de la Sala Fènix seu a les butaques de vellut vermell, expectant, esperant mig en silenci que comenci la representació. Les llums s’apaguen i una veu en off convida els assistents a endinsar-se dins l’univers fantàstic de la companyia CoriolisPasos Largos és un espectacle és de petit format, detallista i plàstic, que neix de la imaginació sense límits dels seus creadors, i que creix cap al públic a través d’un sentiment enorme.

L’espectacle s’articula al voltant de tres components bàsics de la interpretació i de la posada en escena: la veu, el cos i l’objecte. Al llarg de la representació, aquests tres elements expressius es ressalten i s’envolten d’una imaginació fresca. La posada en escena és precisa, estudiada al detall, però també és natural i sincera. L’actriu Maru Fernández, guardonada amb el premi com a millor actriu al Festival Internacional de Teatre de Mont Laurier l’any 2017, executa tan bé els seus trucs amb les titelles i els objectes que de vegades sembla que faci màgia. És capaç d’interpretar diferents personatges en escena gràcies als diferents registres que assoleix amb la seva veu, i aplica aquesta tècnica a la perfecció per donar vida als titelles.

A més de tenir un control absolut de la tècnica vocal, Maru Fernández també aconsegueix fer encaixar al centre de Pasos Largos tècniques que beuen de la dansa i del teatre físic. En una clara al·lusió al títol, l’espectacle comença amb un primer pla de la planta dels seus peus, i fins i tot les arrugues que s’hi dibuixen, fosques sota una llum ataronjada, es belluguen plenes d’expressions. L’actriu esdevé un element passiu i actiu sobre l’escenari, es mou constantment entre aquests dos pols i fins i tot els superposa.

Pasos Largos neix de la col·lisió entre diferents mitjans d’expressió teatral, que es fan servir sobre l’escenari per tractar temes com la infància, la vellesa o la mort. L’espectacle té un to personal i íntim, i de vegades algun toc d’humor. Tot i que és cert que potser el text podria acabar de perfilar-se una mica en algunes escenes, Pasos Largos aconsegueix parlar amb una veu pròpia, a través d’una mirada sincera que es remunta fins a la infància per parlar de pors i preocupacions més adultes. L’ús de diferents materials com a fonts sonores i expressives el converteix en una experiència sensorial, que s’amplifica gràcies a la proximitat entre el públic i l’escena que permeten els espais com la Sala Fènix.

Pasos Largos és un espectacle detallista que absorbeix l’espectador dins un món de figures i d’objectes que es belluguen en el clarobscur com si tinguessin vida pròpia. Si mai se’n té l’ocasió, és recomanable veure’l des de prop, i amb els ulls molt oberts, per no perdre-se’n cap detall.

Mar Panyella

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *