inTarsi

Circ

informació obra


Aquest espectacle forma part de l'Itinerari Recomana
Tastaolletes
Itineraris recomana
Dramatúrgia:
EIA
Direcció:
EIA i Jordi Aspa
Intèrprets:
Armando Rabanera Muro, Fabio Nicolini, Fabrizio Giannini, Manel Rosés Moretó, Sarah Filmer “Sankey”, Quim Girón
Direcció Musical:
Cristiano Della Monica
Coreografia:
Michelle Man
Producció:
EIA , La Destil·leria
Il·luminació:
Sarah Filmer “Sankey”
Escenografia:
EIA, El Taller del Lagarto
Vestuari:
Fanny Fredouelle, Rosa Crehuet
Companyia:
Animal Religion
Sinopsi:

inTarsi, segona creació de la Companyia de Circ “eia”, és un espectacle reflexiu i visceral que té com a objectiu “fer riure pensant” o “ fer pensar rient” i que ofereix la possibilitat de mirar les coses des d’una altra perspectiva. Aquesta peça és una reflexió sobre la grandesa de trobar-se i la transformació dels sentiments: cadascú està sol d’una manera o altra, però si ho mires bé, t’adones que no ets molt diferent dels que són al teu voltant…

“Volem acompanyar al públic a submergir-se en un món familiar, un univers fet per peces de vida per les que tots hem passat, per a compartir amb nosaltres una experiència humana.

Pensem amb el públic com a acompanyant i no com a espectador, convidant-lo a impregnar-se del nostre imaginari des de l’entrada a la sala i oferint la possibilitat d’identificar-se en la successió d’estats d’ànim que composa el nostre viatge.”

Crítica: inTarsi

21/02/2019

Ens construïm a través de l’altre

per Desirée Oñate Ortega

inTarsi Teatre Municipal de Girona,  17 de febrer de 2019 [caption id="attachment_4188" align="aligncenter" width="300"]Ben Hopper Fotografia: Ben Hopper[/caption]

Una plataforma rodona i quatre personatges ben diferents entre sí que no parlen. Aquests dos elements, acompanyats de sorprenents piruetes i moviments plens de significat, és allò que fa possible inTarsi. La companyia de circ Eia aconsegueix divertir-nos però també commoure’ns amb un espectacle de circ contemporani que no ens deixarà ni molt menys indiferents. A través del cos, ens convida a reflexionar sobre la condició humana, sempre tan complexa i amb plurals facetes. La música i la il·luminació, a banda de les coreografies, jugaran un paper clau per a copsar el missatge que ens volen fer arribar.

L’ésser humà no existeix sense l’altre. Ens construïm com a persones a mesura que interactuem amb els que ens envolten i ens fan de mirall. Els artistes representen quatre personalitats diferents i ens ensenyen com van evolucionant i superant-se amb l’empenta dels seus companys. El solitari, l’insegur, el pallasso i el diferent. Representacions amb el cos de desacords, de confrontació, d’encoratjament a l’altre, d’unió. I és que al final, entre tots aconsegueixen elaborar una millor versió de sí mateixos i arribar al cim ajudant-se mútuament, essent un de sol.

Intarsi fa referència a la tècnica en què es creen figures a través de fustes incrustades entre sí. I precisament d’incrustacions de diferents peces de fusta és d’allò que està feta la plataforma rodona que ens trobem a l’inici, i que donanaran gairebé tot el sentit a l’obra. La construcció i desconstrucció d’aquestes peces geomètriques seran l’única escenografia de què comptarà l’obra, i tindran diverses funcions, des de balancins que permetran la tècnica de bàscula fins a “instruments musicals”. Els actors interactuen amb l’espectador aconseguint que se senti partícip de l’obra, i com a resultat, que la separació entre escenari i butaques sigui mínima.

Aquestes peces, que encaixades formen un cercle perfecte, podrien donar sentit també a la perfecció que assoleixen els personatges un cop aconsegueixen “incrustar-se” entre ells per ser, units, millors individus. Ens trobem davant un espectacle que segurament té múltiples lectures. Les múltiples lectures que pot arribar a tenir la condició humana.

Desirée Oñate Ortega @desireedesid_3