Estat decepció

Teatre

informació obra


Intèrprets:
Pepo Blasco , Xavi Gardés , Clara Manyós , Eu Manzanares, Ruth Talavera
Ajudantia de direcció:
Minerva Prat
Escenografia:
Anna Tantull
Vestuari:
Zaida Crespo
Il·luminació:
Xavi Gardés, Fernando Portillo
So:
Xavi Gardés, Carla Torres
Assesoria de moviment:
Vero Cendoya
Sinopsi:

Aquests dies de confinament no hi ha teatre. Amb l'objectiu de reconfortar i acompanyar en la soledat i l'estranyesa, moltes companyies han penjat vídeos dels seus muntatges. Recomana, sensible a la iniciativa desinteressada dels artistes, els ordena a través del web.  

Pots accedir a les gravacions clicant aquí fins el 19 d'abril.

Nit d’aldarulls al centre de la ciutat. Dues detingudes. Una d’elles emparentada amb una figura rellevant del poder judicial. L’altra, no. Una sortirà ràpidament de l’ensurt i veurà com s’esborren els rastres de la seva presència al lloc dels fets. L’altra, no. 

La lluita de dues forces: la defensa dels ideals versus les obligacions a què ens lliguen determinats pactes. Un pols que acabarà explotant a la cara de tots els implicats i potser també a la dels espectadors. 

Crítica: Estat decepció

31/10/2018

Estat decepció no decep

per Cèlia Ventura

Estat decepció Sala Flyhard, 18 d'octubre de 2018 

“La justícia, com la mort, ens fa iguals” es deixa anar en algun punt. I acte seguit l’obra es dedica a demostrar tot el contrari. L’obra comença amb dues estudiants que, tot liderant manifestacions, acaben sent portades a la comissaria. A partir d’aquí la justícia no les tractarà igual perquè les seves condicions, les seves famílies, són ben diferents. Així doncs els fets que passen a Estat decepció realment no se’ns fan tan surrealistes; policia que fa un ús desproporcionat de la força, estudiants que estan al davant de les manifestacions, tractes de favor, corrupció, enganys, aparences i més mentides. És per això que trobar el punt d’humor en aquest tema que emprenya és clau, i la directora i dramaturga (Carla Torres) ho aconsegueix amb tocs que recorden a la seva obra anterior (Broken Heart Story). Anant a veure Estat Decepció t’adones d’una faceta molt important del teatre i és que els actors gaudeixen, s’ho estan passant bé (que no necessàriament vol dir que sigui tot happy flowers com bé sabeu), que exploren, i això ajuda molt a que el públic també es deixi anar i gaudeixi.

Tot i que la Sala Flyhard té unes dimensions més aviat petites ja sabem que no s’estan de l’escenografia, que allò que necessitin ho tindran (com vèiem amb el cotxe al mig de l’escenari a Lifespoiler, que torna per cert!). Aquí el que trobem al mig de l’escenari és una bastida que dóna molt de joc al llarg de l’obra. Tot i que els actors es defenses molt bé amb el públic a dues bandes i ofereixen recursos molt ben pensats, en escenes concretes estava una mica descompensat i semblava que fos realment una càrrega.

Per cert, heu vist què curiós? Una obra escrita i dirigida per dones i que el tema central no és el gènere! Perquè les dones també podem parlar d’altres temes? Wow. I una obra en que surt amor homosexual sense que hagi de ser el centre de l’obra, així realment normalitzant-ho. Només perquè hi penseu.

Cèlia Ventura @soctastaolletes