El Negre és un gos potencialment perillós que ha atacat la Raquel. L’Ismael, el germà de la Raquel, no pensa deixar-ho passar. A partir de la tensió que es genera entre els germans coneixerem la història d’una mare que vol protegir els seus fills, un fill que no pot estimar i una filla que no coneix la veritat.
Som molt conscients que la ultra dreta creix, però què passa a casa nostra? A la nostra família? Què passa amb nosaltres? L’arma del feixisme és assenyalar l’estrany com a perillós per generar por i així poder oferir seguretat. PERSONES POTENCIALMENT PERILLOSES trasllada aquest mecanisme en el sí d’una família per tal que ens hi confrontem.
Persones Potencialment Perilloses Teatre Tantarantana, 14 de setembre de 2019
Fotografia: Teatre Tantarantana
Un clot enmig d'una gespa verda. Dins el forat una família. Què s'amaga dins? Retrets, mentides i somnis. Enterrats i no coneguts. Roger Torns exhuma aquesta família i ens planteja una reflexió entorn l'auge del feixisme a través d'una metàfora quotidiana que no s'acaba d'entendre.
A Elefant Terrible, els H.I.I.I.T., ja ens feien reflexionar sobre un tema d'actualitat a través de situacions incomprensibles i de tècniques curioses. És més fàcil d'explicar l'addicció a les noves tecnologies a través d'un joc virtual que el feixisme a través d'un gos i una família. És cert però, que la dramatúrgia és molt més lineal i explica els fets fil per randa, fins i tot massa poc aprofundits.
Anar al Tantarantana és anar a descobrir. Descobrir projectes, companyies o formats. En aquesta ocasió vaig descobrir quatre intèrprets desconeguts per mi (alguns més necessaris de conèixer que altres), el hip-hop rapejat en escena i l'atreviment de Roger Torns, que es llença a la piscina d'escriure i dirigir. La majoria dels encerts i la majoria dels fracassos d'una obra, especialment d'una obra innovadora, recauen en la direcció i així es confirma al Tantarantana, on tot és possible i sí, els experiments i els errors també.
Destaca el plantejament de l'escenografia (que es queda en el plantejament) i la il·luminació, que cuida la tècnica com ja s'intentava a Elefant Terrible, on era més complexa i molt plena d'estímuls. I a nivell musical, no hi entraré, perquè no hi vaig entrar, gens.
Roger Torns és potencialment perillós, per la seva capacitat d'arriscar i d'innovar. El Tantarantana acull propostes transformadores, que mosseguen. Una mossegada fereix, desconcerta i sovint no agrada. Però és necessària una mossegada per tornar-t'ho a replantejar tot.
