Exhumar les vides

Persones Potencialment Perilloses
Teatre Tantarantana, 14 de setembre de 2019

Fotografia: Teatre Tantarantana

Un clot enmig d’una gespa verda. Dins el forat una família. Què s’amaga dins? Retrets, mentides i somnis. Enterrats i no coneguts. Roger Torns exhuma aquesta família i ens planteja una reflexió entorn l’auge del feixisme a través d’una metàfora quotidiana que no s’acaba d’entendre.

A Elefant Terrible, els H.I.I.I.T., ja ens feien reflexionar sobre un tema d’actualitat a través de situacions incomprensibles i de tècniques curioses. És més fàcil d’explicar l’addicció a les noves tecnologies a través d’un joc virtual que el feixisme a través d’un gos i una família. És cert però, que la dramatúrgia és molt més lineal i explica els fets fil per randa, fins i tot massa poc aprofundits.

Anar al Tantarantana és anar a descobrir. Descobrir projectes, companyies o formats. En aquesta ocasió vaig descobrir quatre intèrprets desconeguts per mi (alguns més necessaris de conèixer que altres), el hip-hop rapejat en escena i l’atreviment de Roger Torns, que es llença a la piscina d’escriure i dirigir. La majoria dels encerts i la majoria dels fracassos d’una obra, especialment d’una obra innovadora, recauen en la direcció i així es confirma al Tantarantana, on tot és possible i sí, els experiments i els errors també.

Destaca el plantejament de l’escenografia (que es queda en el plantejament) i la il·luminació, que cuida la tècnica com ja s’intentava a Elefant Terrible, on era més complexa i molt plena d’estímuls. I a nivell musical, no hi entraré, perquè no hi vaig entrar, gens.

Roger Torns és potencialment perillós, per la seva capacitat d’arriscar i d’innovar. El Tantarantana acull propostes transformadores, que mosseguen. Una mossegada fereix, desconcerta i sovint no agrada. Però és necessària una mossegada per tornar-t’ho a replantejar tot.

Martí Rossell Pelfort
@MartiRosPel

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *