Dimonis

Nous formats

informació obra


Sinopsi:

El dúo cabosanroque s’ha fixat en una de les vivències més particulars del poeta Jacint Verdaguer: els exorcismes en els quals va participar entre el 1890 i el 1893, en un pis de Barcelona. El duo ha recreat a Dimonis la casa d’oració on es practicaven aquests rituals. Un espai, amb la participació enregistrada de Niño de Elche, Rocío Molina i Enric Casasses, on el públic es podrà passejar lliurement i modificar la dramatúrgia sonora. Sense misticisme ni truculències, cabosanroque s’interessa per les implicacions estètiques de la possessió del dimoni i el paral·lelisme amb els paràsits que modifiquen la conducta dels seus hostes.


Visitar enllaç extern de l'obra

Crítica: Dimonis

09/07/2020

Exorcisme al món

per Mar Panyella Bonet

Dimonis

El Born Centre de Cultura i Memòria (Festival Grec), 5 de juliol de 2020

Dimonis obre les portes del pis on, a finals del segle XIX, Jacint Verdaguer va presenciar una sèrie d'exorcismes, acompanyat d’un quadern que omplia amb apunts frenètics sobre les possessions demoníaques. Una llibreta gastada i plena de rascades misterioses que ara és l’últim testimoni de les experiències que el poeta va poder presenciar dins aquest pis del carrer Mirallers, al barri Gòtic de Barcelona. Partint de l’edició dels textos de Verdaguer que Enric Casses va conduir l’any 2014, des de cabosanroque han recreat la planta de l’habitatge original que Verdaguer va conèixer. El resultat és una instal·lació que reprodueix l’experiència mateixa de l’exorcisme, i que es relaciona de manera activa amb els apunts originals del poeta, tot suggerint una relació entre el contingut dels textos i el context social global més actual. 

Sens dubte, un dels punts forts de l’experiència és el seu l’espai sonor. Un nus de sons presidit pel paper estel·lar del Niño de Elche i inspirat tant en les descripcions que Verdaguer feia dels exorcismes com en el concepte de polifonia. Versos cantats amb gemecs, sons guturals. Crits. Música celestial. Tambors amb ritmes xamànics i petits instruments mecànics que deixen anar sons indesxifrables, escampats per diferents punts de l’espai. Unes televisions retro col·locades a l’estil de Nam June Paik. Tot plegat, una espècie de simfonia sonora i visual. Música experimental tocada en directe per les màquines de la instal·lació.

Com ja és habitual a les peces de cabosanroque, Dimonis funciona com a punt d’encontre entre diverses disciplines artístiques, construint un nou llenguatge expressiu a través d’aquesta transversalitat. Així doncs, el concepte dramatúrgic que la peça utilitza com a punt de partida, les notes de Verdaguer, es desenvolupa de manera dinàmica en el si d’una instal·lació que juga amb elements com la música, la dansa, les màquines i l’arquitectura. Un espai viu on hi passen coses i per on el públic pot circular lliurement o, si ho prefereix, seure.

 La peça transporta a l’actualitat les transcripcions que Verdaguer feia dels exorcismes, i de manera suggestiva estableix una comparació entre els posseïts i un món cada vegada més malalt. Les paraules del Niño de Elche ressonen entre les parets i les cortines de la sala, entre llums vermelles, com una espècie de llamp, o una advertència: “Tota la Europa i tot lo món és una pollera, Satanàs és al mig i els ensenya a caminar”. Verdaguer reviu durant quaranta minuts amb tota la intensitat de les experiències que va viure en aquest pis del Gòtic. Reviu de la mà de cabosanroque i de tots els poetes i artistes que han col·laborat amb la peça per parlar, a través de la idea de les possessions i els exorcismes, de la situació límit que viu el nostre planeta: “Lo món està malalt, conjura la febrada que passa sobre la terra”. Estrenada al Festival Temporada Alta poc abans de la pandèmia el passat mes d’octubre, Dimonis s’imposa – des d’aquesta nova perspectiva que hem guanyat els darrers mesos – com una espècie de premonició explosiva i inquietant. Val la pena anar al centre de cultura del Born i submergir-s’hi.

Mar Panyella i Bonet
@katkurdt