Feminisme 101

Así bailan las putas
13 de juliol, Escenari Brossa

Fotografia: Alfred Mauve

Sixto Paz, juntament amb Júlia Bertran i Ana Chinchilla ens presenten una proposta innovadora a l’Escenari Brossa, que juga molt amb els sentits. No hi ha seients, no hi ha escenari. De fet el públic va canviant de lloc i de posició, va fluint al llarg de l’espectacle.

Potser el més interessant de l’espectacle és l’atmosfera que generen, ja que no ets un espectador, sinó que ets part d’una comunitat, i et sents en un espai segur. I creieu-me, això passa molt poc sovint. La Júlia i l’Ana no semblen dues actrius, sinó dues companyes que comparteixen vivències i sensacions amb tu. El fet que siguin testimonis reals fa que empatitzis molt més amb les vivències relatades, i a través d’aquestes històries, vas aprenent – o recordant – nocions bàsiques del feminisme.

Entres com un espectador, però a poc a poc vas entrant a la història i es va teixint la comunitat. El final és apoteòsic, no farem spoilers, però és un alliberament total, una celebració, una reivindicació: volem ser lliures. Tan de bo el món algun dia sigui tan lliure i segur com el que es crea durant l’espectacle. Perquè durant una estona, allà, em vaig sentir completament lliure.

Anna Molinet
@Annafase_

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *