Festuc Teatre s’endinsa al País de Mai Més i de quina manera!

Adéu, Peter Pan
Cercle Mercantil, 15 d’abril de 2018

Adéu, Peter Pan, el darrer espectacle de Festuc Teatre, aterra al SAT! Teatre aquest hivern. Hi arriba després d’estrenar a La Mostra 2018, de guanyar el premi al millor espectacle familiar de la Feria de Teatro de Castilla y León-Ciudad Rodrigo i de girar per tota Catalunya i part de l’estat espanyol. Jo vaig veure l’estrena i en recupero la crítica perquè no us perdeu aquesta meravella.

Festuc Teatre, amb els seus espectacles, aconsegueixen captivar a tots públics: nens, joves, adults i gent gran. I amb aquest últim no han quedat enrere. Els Festuc són tot tendresa i desperten l’infant que portem dins i ho fan amb música, titelles i humor. La companyia domina perfectament el gènere del conte i la fantasia, com ja van demostrar amb La mongetera màgica, La Sireneta, La rateta que escombrava l’escaleta o La princesa i el pèsol (2014). I és per això que la història del Peter Pan els va com anell al dit.

La Maria és una nena amb molta imaginació i li encanten els contes, històries i aventures que li explica el seu avi, amb qui passa totes les tardes jugant a ser Peter Pan. Però de sobte, una nit, els nens perduts s’enduen la Maria de la seva habitació cap al País de Mai Més. Aleshores, les aventures les viurà en primera persona. Els pirates, la campaneta i els indis passaran a formar part de la seva realitat.

L’obra ens dibuixa com són actualment les relacions entre avis i néts, ben estretes, sinceres, amables i tendres. Moltes vegades el vincle amb els avis és immens. No hi falta tampoc el component del gènere, que permetrà que la Maria sigui el Peter Pan i no la campaneta. És molt senzill, i poc habitual, trencar estereotips. Retraten nenes lluitadores i pirates covards. Un gran encert en la dramatúrgia.

Els titelles són els habituals en la companyia i si encara no els heu vist, mereixen que els aneu a veure. La posada en escena és d’allò més encertada, amb una escenografia que es plega i es desplega per crear mars, vaixells, illes, ciutats i, com no, l’habitació de la Maria. Una fantasia real o una realitat fantàstica. El component musical també és molt important i crea el moment de clímax al final de l’espectacle on a més d’un ens agafa un calfred o se’ns escapa una llagrimeta. Un cant a la infantesa de petits i grans.

Potser la història és massa ensucrada, però això ja és a gust de cadascú. Aneu-hi i vosaltres decidireu si és així. Un País de Mai Més que recordareu per sempre més.

Martí Rossell

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *