Gracias a Evita que me ha dado tanto

Requiem for Evita
La Seca Espai Brossa, 18 de maig de 2018

Jordi Vidal i Ivan Labanda
© Tristán Pérez-Martín

Només teniu fins al 27 de maig per anar a veure la imprescindible comèdia musical èpica de petit format Requiem for Evita, a La Seca Espai Brossa, escrita i dirigida per Jordi Prat i Coll i protagonitzada per Ivan Labanda o Anna Moliner (depèn del dia en què hi aneu), Jordi Vidal i Andreu Gallén. Aquest últim toca el piano en directe i signa la direcció musical de l’obra.

Prat i Coll ha afirmat en diverses entrevistes que l’obsessiona la figura d’Eva Perón, la carismàtica primera dama de l’Argentina del 1946 al 1952, i que per això volia fer el musical Evita, d’Andrew Lloyd Webber, però no va aconseguir els drets. L’alternativa va ser l’espectacle que ara es pot veure a La Seca, protagonitzat per tres personatges que, com qui divinitza Messi, Elvis Presley o George R. R. Martin, idolatren la difunta Eva Perón (i s’autoanomenen “perones”, com les mongetes perones, que es diuen així per ella). L’obra, a més de fer passar una bona estona, vol fer reflexionar sobre el populisme i sobre els clarobscurs de qualsevol fanatisme.

Requiem for Evita és una esbojarrada missa de culte a Evita, però també és un homenatge al món del musical, ja que els càntics d’aquesta cerimònia són versions (genialment adaptades per David Pintó) de temes de musicals com Jesus Christ Superstar, Les Misérables o, naturalment, Evita, del qual interpreten diverses vegades l’icònic “Don’t Cry For Me Argentina”.

Per tant, no cal ser un fan de la figura d’Eva Perón, ni tan sols conèixer-la, per gaudir del musical. L’únic que cal és rendir-se a la música i a les fabuloses interpretacions, tant a nivell actoral com musical, dels tres membres d’un repartiment encapçalat per un com sempre divertidíssim i polifacètic Ivan Labanda (que alterna el paper d’Evita amb la també magnífica Anna Moliner). L’acompanya un inoblidable Jordi Vidal, que és Juan Domingo Perón i qui faci falta, amb una versatilitat vocal i interpretativa que ens deixa amb la boca oberta. Completa la tríada Andreu Gallén, que canta mentre toca el piano amb gran precisió, i que es llueix també en alguna intervenció com a actor.

I, naturalment, una missa de tres no és missa ni és res, així que l’ingredient restant perquè la proposta funcioni és la participació del públic (només us avanço que a mi em va tocar ser el confessor d’Ivan Labanda). Però que això no us tiri enrere, prometo que no us faran passar vergonya, ans al contrari. Si us deixeu portar per l’ambient litúrgic de la història, riureu, vibrareu i us emocionareu i tot, i sortireu del teatre exclamant que vosaltres també sou perones!

Nil Martín
@Nil_ml

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *