Després de fer "Refraccions", on parlava del trencament d'una parella, de la crisi personal quan arribem als quaranta, de la maternitat frustrada amb una òptica i un ritme de comèdia romàntica, tenia ganes de fer una obra més tranquil·la i reflexiva. El tema, universal, de les relacions de parella es pot dir que és una constant en mi. M'apassiona.
I té una raó de ser: és en la parella on col·loquem els fonaments de tot el que volem ser a la vida. Amb ella ens descobrim, ens equivoquem, ens desesperem, ens apassionem i ens arrisquem, si aquesta relació la construïm i la vivim d'una manera conscient.
No és fàcil escollir parella, quan parlo de parella em refereixo a la persona que ha de caminar amb tu llarg temps, i quan ho fem, sabem que no és un camí planer però, també, que val molt, molt la pena
transitar-lo.
És des d'aquest punt que parteix "Interiors", la meva segona dramatúrgia en solitari. Des de la reflexió i la serenitat d'haver arribat a una maduresa personal on les coses es veuen diferents, on la vida ja t'ha donat uns quants cops i t'has vist obligat a prendre decisions, encertades o no.
Interiors és la història de dues parelles que es troben per casualitat (o potser causalitat?) i aquesta trobada farà trontollar el seu present i els obligarà a prendre decisions. Tots quatre personatges tenen un recorregut dins l'obra. Tots quatre comencen d'una manera i acaben d'una altra. Com a la vida.
Interiors La Gleva, 24 de maig de 2018
Imaginem la típica història d’una parella que des del primer minut sabem que estan destinats a estar junts; no importa les parelles que tinguin entremig, no són més que substituts. I ara girem la càmera i fem que una d’aquestes “substitutes” sigui la protagonista. I tot canvia. I ja no és tan fàcil.
La història no és res que no haguem vist fins ara, aquí l’important és més la forma i les actuacions. Per una banda tindrem el vital i espontani Simó (Alejandro Bordanove), l’actual parella de l’energètica Àgata (Patrícia Mendoza); i per l’altra tindrem a la calmada/pausada Sara (estel·lar actuació de Muguet Franc) que actualment surt amb el nostàlgic Hugo (José Pedro García Balada). Fins aquí tot molt bé fins que diem que l’Àgata i l’Hugo són exparella i que Simó baixa molt considerablement la mitjana d’edat (vaja, com els Novaveu quan anem al teatre); i, un cop més, ja no és tan fàcil.
És necessari destacar l’adient vestuari, no tant pel seu realisme i encaix amb la situació en general, sinó més pel cas concret de la Sara on, a través de la roba i el pentinat podrem veure la seva evolució; com anirà relaxant-se i es deixarà anar.
Així doncs Interiors és una obra ben duta a terme, que interessa i toca la fibra amb unes actuacions molt realistes i ben dutes a terme.
Cèlia Ventura @soctastaolletes