La calavera de Connemara

informació obra



Direcció:
Iván Morales, Toni Mira
Intèrprets:
Pol López, Marta Millà, Oriol Pla, Xavi Sáez
Producció:
La Villarroel
Escenografia:
Marc Salicrú
Companyia:
Col·lectiu Baakai Katiuska, Múcab Dans
Autoria:
Col·lectiu Baakai Katiuska, Eusebio Calonge
So:
Pau Matas
Caracterització:
Toni Santos
Ajudantia de direcció:
Anna Maria ricart
Sinopsi:

Som a l'oest d'Irlanda, a Connemara, una comarca rural, verda i encara salvatge, a principis dels anys noranta.
El solitari i misteriós Mick Dowd sembla tenir una vida molt anodina, les seves activitats semblen limitar-se a beure poiteen i fer safareig cada nit amb la seva veïna addicta al bingo, l'anciana Maryjohnny, i a rebre la visita de tant en tant del Thomas, un policia local amb ínfules de convertir-se algun dia en un detectiu triomfador com el seu admirat Colombo. Tant de bo encara tingués al seu costat la seva difunta esposa, l'Oona, ella era l'amor de la seva vida i no passa dia que el Mick no la trobi a faltar.
Durant uns pocs dies, cada tardor, l'avorrida existència del Mick pren un caire una mica més sinistre: És l'encarregat de desenterrar els cadàvers que ja fa més de set anys que descansen al cementiri local. És una ocupació macabra, però algú l'ha de fer, per al bé del bon funcionament social. Cal fer espai per als morts nouvinguts. 
Però aquest any no serà pas com els altres. Ha arribat el moment d'exhumar les restes de l'Oona. I els rumors que l'acusen d'haver estat el culpable voluntari de la seva mort tornen a aparèixer entre el veïnat, fins i tot en els que ell considerava els seus amics. 
Per si això no fos prou, per primera vegada estarà obligat a treballar amb companyia, i tindrà el pitjor dels ajudants possibles, el jove Mairtin, el bala perduda del poble, que guarda més cops amagats dels que sembla.
Benvinguts a La calavera de Connemara, una comèdia negra d'amor i ossos.

Finalista a actor (Pol López) al Premi de la Crítica 2017

Finalista a actriu de repartiment (Marta Millà) al Premi de la Crítica 2017

Premi de la Crítica 2017 a actor de repartiment (Oriol Pla)

Finalista a espai escènic (Marc Salicrú) al Premi de la Crítica 2017

Crítica: La calavera de Connemara

15/11/2017

Juego y talento al servicio de una historia entretenida

per Raul Coluche

La calavera de Connemara La Villarroel, 12 de novembre de 2017

Si tuviera que redactar una receta para la elaboración de un espectáculo comercial de “diez” ya sabría dónde inspirarme. La Villarroel produce una de las obras más entretenidas de lo que llevamos de temporada. Lo hace bajo la dirección de Iván Morales y con un elenco que no pasa desapercibido: Pol López, Marta Millà, Oriol Pla y Xavi Sáez.

El autor del texto, Martin McDonagh, presenta un universo particular repleto de personajes oscuros, thriller, humor negro y pinceladas gore. Una mezcla explosiva que se deja ver también en sus dos películas: Perdidos en Brujas (2008) y 7 psicópatas (2012). Todo un divertimento con aires tarantinianos.

En esta ocasión la historia se desarrolla en Connemara, al oeste de Irlanda, lugar donde Mick Dowd debe desenterrar los cadáveres que llevan más de siete años en el cementerio local. Un trabajo siniestro que se ve envuelto por una circunstancia poco habitual: este año debe exhumar los restos de su mujer Oona con la ayuda del joven Mairtin.

Una trama realmente oscura que sorprende gratamente por la originalidad de su tratamiento, lleno de comedia y estridencia. En parte gracias al guion y dirección, pero también a dos de los actores más interesantes del panorama catalán: Pol López y Oriol Pla. Ambos han creado a dos personajes que atraen nada más verlos moverse, que no evolucionan demasiado, pero que mantienen la atención por su elaborado juego físico (mención especial a David Climent por su trabajo con ellos) y distintivo lenguaje y frescura.

La escenografía de Marc Salicrú nos traslada a una atmósfera verde, propiamente irlandesa, con un punto desaliñado muy acorde con la trama. La iluminación y el sonido también ayudan a la dinámica de la puesta en escena, con algunas partes de música en directo que en el conjunto quedan anecdóticas pero que, sin duda, enriquecen la acción.

Una propuesta muy entretenida que denota un gusto exquisito por el juego del teatro, que regala momentos memorables y que hace salir de la sala con buen sabor de boca.

Raúl Moreno @RaulColuche