Aquell moment en què aconsegueixes parar i mirar el que estàs fent. I et planteges si allò és el que vols, si és així com realment vols seguir vivint. I te n’adones, per alguna petita o gran revelació (que potser t’ha fet veure que ets més efímer del que creies), que podries canviar alguna cosa. Que estem aquí de pas, només un temps i no saps fins quan. Que això es pot acabar en qualsevol moment. I, de sobte, dones valor a coses que no saps si estaves valorant prou. I penses en quines són les veritables raons per continuar vivint.
CALMA!
L’Escorxador d’Igualada, 6 d’abril de 2019
Guillem Albà és un clown, un showman, un creador i un poeta visual. En tots els altres espectacles ha optat per només triar una o dues disciplines però en aquest decideix apostar per una barreja de la seva part clownesca i esbojarrada amb la seva faceta de poeta tendre.
Passem la vida de pantalla en pantalla, obsessionats i amb presses. Trobar un oasi, un moment de calma, de reflexió costa molt, creiem, però anar al teatre és precisament això, obrir un parèntesi. Una hora de calma feta a partir d’escenes, melodies i imatges que s’enllacen i s’entrellacen per confeccionar aquest oasi. Per entrar-hi només cal deixar-se portar pel somriure tendre del Guillem, que de seguida sedueix i enamora. No sempre troba la millor manera per enllaçar els números, però només començar la següent escena ja hi has entrat i t’oblides de la raó i et deixes endur pel cor, per l’emoció.
El Guillem evoca tot el seu talent per enamorar i seduir a un públic molt entregat que de seguida somriu, riu i s’emociona. Ho ha tornat a fer.
Martí Rossell @MartiRosPel
