Fairfly

informació obra



Direcció:
Israel Sola
Vestuari:
Albert Pascual
Escenografia:
Albert Pascual
Intèrprets:
Xavi Frances, Aitor Galisteo-Rocher, Vanessa Segura, Queralt Casasayas
Sinopsi:

Aquests dies de confinament no hi ha teatre. Amb l'objectiu de reconfortar i acompanyar aquests dies de soledat i estranyes, moltes companyies que han penjat vídeos dels seus muntatges. Recomana, sensible a la iniciativa desinteressada dels artistes, els ordena a través del web.  


Podreu accedir a les gravacions clicant la pestanya del video de les fitxes.

Si tens dificultats, clica aquí

Quatre amics intenten organitzar-se després que l’empresa on treballen els comuniqui l’obertura d’un ERE. La primera idea és lluitar per defensar els seus llocs de feina, és clar. Però de quina manera? I de què servirà? Realment val la pena lluitar per aquesta feina que tenen? No seria millor que ho deixéssim estar i intentessin convertir en realitat aquella brillant idea que van tenir uns anys enrere?

En un intent desesperat de maquillar les xifres de l’atur i acabar definitivament amb la consciència de classe, Govern i Mercat s’han unit per intentar demostrar que si la nostra vida professional és precària, infeliç i insatisfactòria és només per culpa de la nostra falta de “cultura emprenedora”. Per això, mentre es liberalitzen els acomiadaments i es retallen els drets laborals, proliferen les campanyes d’ajut a les start-ups i els eslògans motivacionals com: “Surt a complir el teu somni” o “Sigues el teu propi cap”. Tot i que – després de quasi deu anys de crisi – tots som conscient d’aquesta mena de trampes, no podem evitar pensar: “i si el nostre somni es complís? I si la nostra fos realment la idea que pot canviar el món?”.



Finalista a text (Joan Yago) al Premi de la Crítica 2017

Premi de la Crítica 2017 a espectacle de petit format


Crítica: Fairfly

28/05/2018

La consolidació d'una aposta segura

per Raul Coluche

Fairfly La Villarroel, 21 de maig de 2018 Durant unes setmanes la Villarroel obre les seves portes a Fairfly, muntatge que es va poder veure la temporada passada al Tantarantana i que des de llavors s’ha consolidat com una aposta segura gràcies al seu text, obra de Joan Yago, i la posada en escena dinàmica i mil·limetrada d’Israel Solà. Els premis de la Crítica i Butaca així ho avalen. L’argument, reflex d’una societat acostumada al bombardeig constant de conceptes com “emprenedoria”, interpel·la directament a un públic disposat a riure de les seves misèries. Al cap i a la fi, el to de comèdia ajuda a endolcir la veritable qüestió preocupant que envolta l’obra: la necessitat de sobreviure en un sistema econòmic salvatge que ens fa dependre únicament dels diners. Què passa si veiem perillar el nostre lloc de treball? L’esperit jove dels personatges, companys i amics de feina, dóna peu a la creació de la seva pròpia empresa. I aquí comença el risc, el joc i els girs tan interessants que podrien donar-se en una situació com la plantejada. Un repartiment coral dóna vida a personatges molt ben definits, un tant arquetípics però gens estancs, doncs l’evolució argumental possibilita sorpreses i petites trames secundàries que ajuden a expandir l’univers particular de cadascú. Humor, actualitat, senzillesa i qualitat. La Calòrica reuneix quatre elements que, combinats, esdevenen la clau de l’èxit. Raúl Coluche @RaulColuche

L'enllaç a Youtube no està disponible.