La fragilitat dels llaços familiars

Una història real
La Villarroel, 14 de novembre de 2019

Fotografia: David Ruano

Crisi familiar a la Villarroel. Un cas particular en un escenari relativament comú: un pare i un fill, amb una relació distant i freda, s’enfronten a un peculiar escàndol que té l’arrel molt amagada en la història familiar, concretament en la mort per malaltia de la mare.

El pare, Julio Manrique, és un escriptor d’èxit des de que, després de morir la seva dona, va escriure’n la seva historia. El fill, Nil Cardoner, en plena adolescència, no li ho perdonarà mai. Fins aquí es presenta un típic cas de distanciament entre el pare i el fill, situacions de manca de comunicació i tensió constant a casa. El pare, amb el suport de la seva editora Laura Conejero, esta a punt de treure un nou llibre que promet ser un gran èxit, però res especialment innovador.

La situació es posa interessant de sobte quan Pau Miró, autor i director de la peça, decideix fer aflorar el conflicte. Resulta que ens els últims campaments d’estiu en que ha participat el fill, aquest ha propiciat una agressió física, de caire racista, a un dels seus companys. El fet és denunciat i ha de ser portat per una professional que treballa en la gestió legal d’aquest tipus de conflictes en menors d’edat, paper encarnat per Mireia Aixalà. Es dona pas així a una crisi on s’involucren tots els personatges per tal de trobar respostes al què ha passat.

La proposta té un rerefons de crítica social atractiva i l’execució dels personatges és absolutament impecable: la seva experiència i trajectòria és plenament visible sobre l’escenari. L’ambient és còmode i l’obra es va desenvolupant captant l’atenció del public de forma sostinguda fins al desenllaç.

Si bé pot semblar que la trama és una mica genèrica o típica, la quotidianitat dels fets fa que l’espectador s’identifiqui amb algunes situacions i escenes, i  que reflexioni com es comportaria en algunes altres. L’evolució de la relació entre el pare i el fill és un exemple i posa en manifest com s’hauria de vigilar i cuidar els llaços familiars difícils sense arribar a una situació on aflorin conflictes arrelats creences ideològiques extremistes, que podrien haver estat evitats a temps si hi hagués hagut comunicació. 

Maria Pujol
@Mariettapuco

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *