Judes traït
Escenari Joan Brossa, 27 d’abril de 2019
[caption id="attachment_4640" align="aligncenter" width="364"]
©Escenari Joan Brossa[/caption]
Tots coneixem més o menys la història de la passió de Jesús, malgrat en un context social cada cop més laic, els referents per explicar-la sovint la no són els Evangelis sinó les pel·lícules que hem vist algun any per Setmana Santa. Judes Traït de l’historiador i dramaturg Gerard Bidegain explora la perspectiva de Judes Iscariot, considerat tradicionalment com el traïdor de Jesús. Però, quina és la versió de Judes?
Judes traït explora en forma de monòleg aquesta altra cara de la història sagrada. Durant poc menys d’una hora, Judes (David de Julio), davant de la tomba de Jesús a qui acaba d’enterrar d’amagat de la resta de deixebles, parla amb el seu mestre i, en aquest diàleg impossible, ens exposa el pla que Jesús li va donar per aconseguir que la història de la passió i la resurrecció fos tal com la coneixem avui en dia. De Julio interpreta un Judes que se sent enganyat pel seu mestre malgrat ha acomplert amb tot allò que se li ha demanat, un personatge que ha de patir alhora el dol per la pèrdua de Jesús i l’odi dels altres que el consideren traïdor, als quals no pot confessar la veritat. La tensió que provoquen totes aquestes emocions es trasllada a l’escenari en els moviments constants del protagonista pel petit escenari, unes contorsions, salts i espasmes – aquí veiem el toc de la coreògrafa Aixa Guerra – que fan evident la passió interior que viu Judes abans de complir el darrer punt del pla.
No es la primera vegada que Bidegain combina el seu interès per la història i el teatre: a més a més de la seva implicació a la Passió d’Esparraguera, ha escrit obres sobre la figura de Joan Maragall, Àngel Guimerà i Erasme de Rotterdam. Judes traït, inspirat en l’Evangeli de Judes no reconegut per l’Església, ens convida a qüestionar-nos per què ens conformem a una versió de les històries que coneixem, quan probablement és només una de les perspectives possibles.
Alhora, l’obra dota d’un caràcter més proper i humà figures que, per formar part d’una tradició sagrada, se’ns fan llunyanes. El Judes i el Jesús construïts a l’obra representen no només una part de la història religiosa, sinó també sentiments tan propers la pèrdua d'un amic o l'engany per part d'una persona estimada.
Iris Llop
@Fallen_Der_Welt
