Still life (Monroe-Lamarr)
TNC, 4 de desembre de 2020

D’una idea original en surt el plantejament d’Still life (Monroe-Lamarr), una comèdia dramàtica escrita per Carles Batlle i dirigida per Sergi Belbel que ens promet un interessant encontre entre dues personalitats del Hollywood més exigent: la famosa actriu Marilyn Monroe, interpretada per Elisabet Casanovas, i Hedy Lamarr, que a part d’actriu també va ser inventora, una dona realment apassionant encarnada per Laura Conejero. Tots els personatges que apareixen a l’obra van existir realment. Tanquen el repartiment David Vert amb el paper de William, un escriptor bon amic de Monroe -que va escriure Converses amb Marilyn anys després de la seva mort- i Eloi Sànchez com a Tony, el fill de Lamarr. 

El muntatge està fet de manera que podem veure simultàniament dos espais diferents, que en semblen un de sol, situats en temps també diferents que s’aniran entrellaçant al llarg de l’obra. Un ocorre l’any 1962 quan Monroe visita Lamarr al seu apartament i l’altre el 1966 quan fa quatre anys que Monroe és morta. Sent dues actrius de distintes generacions tenen moltes coses en comú i l’autor ho aprofita per plantejar una trobada que, anunciada, promet ser molt interessant, ja que pot canviar el curs de la història. Sap mantenir l’intriga fins al final, tot i que acaba centrant-se molt en la bellesa, el pas del temps i la difícil acceptació de fer-se gran, sobretot per les conseqüències que això comporta especialment a les actrius de cinema. Si bé cal tenir en compte que estem parlant de dues dones molt valorades per la seva bellesa en aquella època, s’hi troba a faltar una conversa més inspiradora entre els dos personatges, tant pel que fa a la faceta d’inventora de Lamarr com per les semblants situacions per les quals van haver de passar en el cruel món de la fama, que haguessin pogut despertar més empatia i sororitat entre les dues.

Les actuacions, especialment la de la Laura Conejero i la de l’Elisabet Casanovas, destaquen pel seu talent interpretatiu, tot i que no acaben d’alliberar-se per irradiar tal com tenen acostumada l’audiència. Veure cares noves com la de l’Eloi Sànchez és sempre una bona notícia i més superant amb nota la seva estrena al TNC. Malgrat no ser un musical hi ha cançons en directe cantades per les protagonistes que donen dinamisme a la peça. 

Joana Cortils
@joanacortils