L’aigua digital glaça les venes

inFAUST
Teatre Akadèmia, 26 d’octubre de 2018

David Ruano

El diable va seduir Faust amb el poder de fer realitat els seus desitjos i Projecte Ingenu han adaptat la història al segle XXI. La proposta es construeix a partir d’una pregunta: què seria què si Faust visqués en l’actualitat? És innegable que hi ha temptació, a tot arreu, però el context generat es defineix per considerar tolerable esdevenir salvatge i violar o assassinar. Neix doncs, una nova inquietud, evitar que les fronteres entre la realitat i l’univers virtual es facin difuses.

inFAUST aposta per una sèrie d’elements que donen circularitat a l’espectacle. L’espai escènic té molta càrrega simbòlica i l’aigua ofereix un nou medi de teatre amb un gran joc visual per la llum, a més de donar una sensació d’irrealitat i fredor. Les projeccions i el trasllat de personatges a través del seu vestuari, tot arrodoneix el conjunt, molt fosc, com si l’alienació que suposa imaginar la fantasia dins d’un univers digital ja xuclés l’ànima, i la sang, en si mateixa.

Com sempre, l’equip ha sabut treballar intensament el moviment i combinar-lo amb la força que connota una melodia concreta, a un pas entre el present i el passat. El treball de segur que ha sigut molt processal, intens i ha conclòs en un estil frenat, angoixant, de repetició i desconcert. inFAUST bascula per intencions molt diferents amb la batalla perduda contra els seients del Teatre Akadèmia.

Judit Martínez Gili
@CritCultural

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *