inFAUST

Teatre

informació obra


Intèrprets:
Martí Salvat, Roser Tapias, Cristina Arenas
Autoria:
basada en l'obra de Goethe, basat en la novel·la d'Stehen King
Dramatúrgia:
Anna Maria Ricart
Adaptació:
Anna Maria Ricart
Direcció:
Marc Chornet Artells
Escenografia:
Laura Clos “Closca” , Sergi Corbera
Il·luminació:
David Bofarull
Vídeo:
Alfonso Ferri, OMEN
Composició musical:
Neus Pàmies, Michael Gore
Sinopsi:

Mefistòfil fa una aposta amb Déu i li diu que pot fer desviar l'ésser humà favorit de Déu (Faust) qui malda per aprendre tot el que pot. El diable s'apareix a Faust i fan un acord (signat amb sang). Mefistòfil farà qualsevol cosa que vulgui Faust en vida mentre que Faust el servirà a l'infern. En una de les seves aventures, Faust troba Margalida (també dita Gretchen) per la qual se sent atret i el diable fa que ella se n'enamori. Margalida queda embarassada i és empresonada, ja que ofega el seu fill. Faust intenta salvar-la amb l'ajuda del diable, però aquesta refusa l'ajuda de Mefistòfil, perquè prefereix morir penedida dels seus actes per rebre la gràcia de Déu.

Crítica: inFAUST

30/10/2018

L'aigua digital glaça les venes

per Judit Martinez Gili

inFAUST Teatre Akadèmia, 26 d'octubre de 2018 [caption id="attachment_3197" align="aligncenter" width="342"] David Ruano[/caption]

El diable va seduir Faust amb el poder de fer realitat els seus desitjos i Projecte Ingenu han adaptat la història al segle XXI. La proposta es construeix a partir d’una pregunta: què seria què si Faust visqués en l’actualitat? És innegable que hi ha temptació, a tot arreu, però el context generat es defineix per considerar tolerable esdevenir salvatge i violar o assassinar. Neix doncs, una nova inquietud, evitar que les fronteres entre la realitat i l’univers virtual es facin difuses.

inFAUST aposta per una sèrie d’elements que donen circularitat a l’espectacle. L’espai escènic té molta càrrega simbòlica i l’aigua ofereix un nou medi de teatre amb un gran joc visual per la llum, a més de donar una sensació d’irrealitat i fredor. Les projeccions i el trasllat de personatges a través del seu vestuari, tot arrodoneix el conjunt, molt fosc, com si l’alienació que suposa imaginar la fantasia dins d’un univers digital ja xuclés l’ànima, i la sang, en si mateixa.

Com sempre, l’equip ha sabut treballar intensament el moviment i combinar-lo amb la força que connota una melodia concreta, a un pas entre el present i el passat. El treball de segur que ha sigut molt processal, intens i ha conclòs en un estil frenat, angoixant, de repetició i desconcert. inFAUST bascula per intencions molt diferents amb la batalla perduda contra els seients del Teatre Akadèmia.

Judit Martínez Gili @CritCultural