Laika

Teatre | Familiar

informació obra


Intèrprets:
Marc Costa, Iolanda Llansó, Christian Olive
Composició musical:
Edgar Vidal, Albert Joan
Escenografia:
Iolanda Llansó
Producció:
Obsidiana
Direcció:
Enric Ases
Il·luminació:
Daniel Carreras
Vestuari:
Iolanda Llansò
Sinopsi:

1957. Som a Moscú. En plena Guerra Freda i la carrera espacial. Laika és una gosseta que sobreviu pels carrers i parcs de la gelada ciutat. Poc s’imagina que el seu destí la portarà a l’espai dins l’Sputnik i passarà a la història de la humanitat com el primer ésser viu en orbitar al voltant de la Terra.

Premi a la categoria d'espectacle familiar dels Premis de la Crítica 2018

Crítica: Laika

20/11/2019

Laika, 1957

per Adriana Vázquez

LaikaTeatre Municipal de Girona, 3 de novembre de 2019

Fotografia: Xiquirriteula Teatre

Laika és l'espectacle de la companyia Xirriquiteula Teatre que fou guardonat amb el Premi BBVA de Teatre 2019. Un premi que, per primera vegada, va recaure en una creació teatral destinada a un públic familiar.

L'obra de teatre, inspirada en fets reals, se situa a la ciutat de Moscou l'any 1957. La protagonista, la Laika, fou la primera gossa astronauta llançada per la Unió Soviètica dins del coet Sputnik 2 per orbitar a l'espai. Poc s'imaginava ella que després d'estar cada nit en el parc contemplant les estrelles del cel de Moscou seria la que les podria tocar amb les potes. Una història apassionant que presenta un final tràgic.

L'escenari va canviant a mesura que evoluciona la trama. Un titella, la Laika, construïda expressament per l'espectacle i unes ombres, retroprojectors i unes transparències, acaben conformant la posada en escena que reflexiona tant sobre les meravelles i la immensitat del cel com també les injustícies de la Terra.

Així, Laika explica una història dual. Per una banda, s'hi pot trobar tant la màgia i l'estima cap al millor amic de l'home. Per l'altre, unes reflexions potser més adultes, com podrien ser la utilització dels animals en els experiments científics o la submissió a què està abocada la societat per aconseguir el poder. Això permet que cadascú tregui diversitat de punts de vista, interpretacions i, el que és més important, que nens i adults vagin al teatre i treguin cadascun d'ells les seves pròpies conclusions

Adriana Vázquez@avazquezballo