Suite TOC Núm. 6

Teatre | Nous formats

informació obra


Autoria:
María Velasco
Direcció:
Ariadna Peya, Clara Peya
Text:
María Velasco
Traducció:
Judith Pujol
Coreografia:
Ariadna Peya
Composició musical:
Clara Peya
Intèrprets:
Èlia Farrero, Ariadna Peya , Clara Peya , Pau Vinyals, Adrià Viñas
Escenografia:
Judit Colomer Mascaró
Il·luminació:
Jordi Berch
So:
Carles Bernal
Vestuari:
Marc Udina
Sinopsi:

Quins són els paràmetres que estableixen una societat sana? Un concert, un espectacle, un espai fronterer d’identitats velades per donar llum a un tema silenciat i amb poc espai en la nostra societat: la simptomatologia del TOC (Trastorn Obsessiu Compulsiu). Una aproximació a la perifèria dels discursos oficials contra l’hegemonia de les mirades imperants.

Finalista a Noves Tendències. Premis de la Crítica 2019

Finalista a música original/ adaptada. Premis de la Crítica 2019

Finalista a espai sonor. Premis de la Crítica 2019

Visitar enllaç extern de l'obra

Crítica: Suite TOC Núm. 6

19/09/2019

Les veïnes i el piano, història de realitat

per Judit Martinez Gili

Suite TOC núm 6Fira Tàrrega, 6 de setembre de 2019

Fotografia: Sílvia Poch

Les Impuxibles Ariadna i Clara Peya, ara juntament amb Judith Pujol i Maria Velasco, aprofiten l’èxit que les segueix per visibilitzar les malalties mentals. Segueixen la seva marca, amb un espectacle de diferents llenguatges on cada artista aporta el seu saber en la peça. Suite TOC núm 6 transcorre al voltant de la relació entre dues persones, les germanes Peya, en una vida compartida i acompanyades del Transtorn Obsessiu Compulsiu de la Clara. Així doncs, el focus està especialment en la mirada de les altres persones que conviuen amb qui té una malaltia mental.

L’espectacle pretén que les malalties mentals siguin paraula i no silencis, que tinguin un lloc entre totes les realitats habituals i diverses que viuen i pateixen les persones. A través de la música, la dansa, la paraula i també, el llenguatge de signes, però sobretot el protagonista és el piano. El piano, en múltiples direccions i mides, és el batec de l’obra i també l’origen del relat. Combinant el seu so amb el talent de cada membre de l’equip i un muntatge de llums íntim, en moments agressiu i sens dubte generador de les emocions que marca la peça, es construeix un poema amarg.

Boig i boja són mots amb molt de pes afegit. Suite TOC pretén alleugerir càrregues, donar veu a les cures i fer passar pel sedàs de l’art una nova i vella reivindicació. Una peça molt sentida, molt viscuda, fruit d’un seguit de lòbuls que orienten el relat en un camí de fets consecutius narrats amb energia creixent. L’obra té moltes mirades i fa créixer l’essència Impuxibles de l’èxit; íntim, sincer i catàrtic.

Judit Martínez Gili@CritCultural