Vremya Musei

Teatre

informació obra


Intèrprets:
Jordi Font, Toni Guillemat
Escenografia:
Alba Macfarlane, Helena Torres
Il·luminació:
Alba Macfarlane, Helena Torres
Vestuari:
Alba Macfarlane, Helena Torres
Composició musical:
Miquel G. Font
So:
Víctor Fernández , Nicolas Hermansen
Direcció:
Companyia Voltäla
Ajudantia de direcció:
Joan Cusó, Carlos Gallardo
Autoria:
Georg Friedrich Händel
Direcció Musical:
Jean-Christoph Spinosi
Sinopsi:

A la capital d’un gran estat hi ha un museu que sobreviu al seu imminent tancament amb la promesa de l’arribada d’una gran peça d’art. A causa del valor incalculable d’aquest objecte se li ha assignat al museu una sala especial, com també dos guàrdies encarregats exclusivament de la seva vigilància. Sembla, però, que algun imprevist no ha permès que l’obra d’art arribés a la data prevista i els vigilants esperen cada dia expectants l’arribada de la peça per començar la seva feina.

Crítica: Vremya Musei

12/03/2017

L'espera sempre ha tingut sentit!

per Roger Puig
Vremya Musei El Maldà. 5 de març de 2017 Vremya Musei és una aposta jove i fresca de Jordi Font i Toni Guillemat (malgrat que en aquesta posada en escena era Adrià Viñas) de teatre de gest a ultrança. Troben en una petita historia, senzilla i poètica moltes coses a explicar, i això s’agraeix per què quan un llegeix la sinopsi es pregunta: Que faran durant una hora? Vremya ens sorprendrà força tot i que cal dir que a tot l’espectacle potser li falta una posada a punt. Tant pel que fa a l’argument, el ritme o l’actuació que malgrat ser de molt bon nivell tècnic i artístic, potser requereix una mica més de rodatge i concreció tenint en compte que parlem de teatre gestual. Passen de la comèdia al Slapstik, la intriga i fins i tot en alguns moments una tendresa propera a la tristesa i al drama que, amb un somriure sota el nas jugaran els actors malgrat queda claríssim que gaudeixen moltíssim amb la comèdia. El més destacable és que és una obra que podríem veure guardada dins una bola de cristall. La simplicitat dels actors, amants del seu ofici (de la mateixa forma que els personatges ho estan del seu) és el que més transmet de l’obra. La senzillesa, l’ofici, l’artesania, el fer les coses ben fetes i sobretot la idea que l’espera pot valer la pena encara que no ens porti allà on creiem o volíem. Missatge de sobres necessari en el món de la immediatesa en el que vivim. El vestuari i l’escenografia són magnífics i donen a aquesta peça la classe necessària (no classe alta precisament) Ens transmet la decadència d’un món arrossegat pel benefici on les coses “de casa nostra” sembla que no tenen cap valor. I potser Vremya Musei ens dóna un petit referent, que us sembla si posem tot allò que valorem en un petit calaix? Potser ens sobraria l’espai i deixaríem d’estar pendents de grans pertinences que sembla que ens salvaran la vida però no acaben d’arribar mai. Segur que amb el temps Vremya Musei, si tenim l’oportunitat de tornar-la a veure, manté la idoneïtat del seu missatge i esperem que encara estigui més treballada i polida. Roger Puig vyrema-musei-jordi-alonso Fotografía: Jordi Alonso