Acorar

informació obra



Companyia:
Produccions de Ferro
Autor:
Toni Gomila
Intèrprets:
Toni Gomila
Direcció:
Rafel Duran
Escenografia:
Rafel Lladó
Vestuari:
Rafel Lladó
Il·luminació:
Rafel Febrer
So:
Rafel Febrer
Producció:
Produccions De Ferro
Sinopsi:

‘Acorar’ és una paraula mallorquina que significa ficar alguna cosa fins al cor i, també, aniquilar. ‘Acorador’ és el ganivet que es fa servir per degollar els porcs o una altra bèstia. Un títol prou indicatiu, una vegada explicat el seu significat per a nosaltres, d’un excel·lent espectacle escrit i interpretat per Toni Gomila i dirigit per Rafel Duran, premi de la crítica Serra d’Or 2012 al millor text de teatre català. Acorar és un monòleg visceral que ens porta al cor de Mallorca, a la matança del porc, la cita social més important per a qualsevol illenc, la decadència de la qual li serveix a Gomila per explicar la fi de la Mallorca tradicional. Alguns diuen que, en el futur, Acorar serà tan recordat com Mort de dama de Villalonga o l’Olympia a mitjanit de Porcel.

Crítica: Acorar

03/12/2018

Lo nostro

per Elena Aran

Acorar Sala La Planeta, 11 de novembre de 2017.  [caption id="" align="aligncenter" width="218"] Fotografia: Francesc Massaguer[/caption]

El passat dia 11 de novembre, en Toni Gomila va portar el seu projecte Acorar al Festival Temporada Alta de Girona. Quart any consecutiu que es pot disfrutar del seu humor a la ciutat.

Amb una posada en escena senzilla, acompanyat per un plafó on projectar unes provocadores imatges, uns sons estridents i utilitzant un espai reduït d’escenari, en Toni Gomila aconsegueix atreure al públic gràcies al seu do de la paraula. Amb la matança del porc com a fil conductor, ironitza sobre els canvis succeïts a la illa de Mallorca, la societat i els pobles. Un autèntic atac a la ignorància.

Acorar un animal és entès com matar (una bèstia) traspassant-li el cor. La matança del porc és un acte tradicional, ocasionant el moviment de peces familiars i del cercle pròxim d’amistats, recalcant la implicació i la pertinença en aquest acte. La sincronització, el treball en equip, la compenetració, donant el paper important a la gent amb major experiència, són fets elementals per aconseguir tots un mateix fi. A través de l’ús de diferents entonacions i les seves gesticulacions, aquesta peça teatral busca una reflexió en l’espectador sobre el seu món més proper.

Reflexionar sobre la vida i la mort, els fets que succeeixen en el seu transcurs, atorgats en el paper del pobre animal, denota com de treballada està la peça, per convertir els seus monòlegs en la sobrassada perfecta. Elena Aran