Mal Martínez en desconcert. Humor i Hòsties

Coneixem en Marc Martínez sobretot per la seva faceta d’actor de TV3 o de TVE, ja que ha aparegut a moltes de les sèries d’èxit d’aquestes cadenes. Però Martínez és un artista polifacètic i molt més que una cara de la tele. Ha dirigit obres com Conillet, interpretada per Clara Segura, la temporada passada al Teatre Lliure o Julieta & Romeu al Festival GREC del 2011. Ara arriba amb el seu alter ego Mal Martínez i la seva faceta de dramaturg i músic en aquest desconcert titulat Humor i Hòsties.

Nascut als anys 60, en aquest desconcert ens presenta una realitat on s’hi sent identificada una generació molt concreta, la seva, i potser ho posa difícil als més joves per entendre algunes referències o connectar amb certs moments. Les emocions d’un nen de dotze anys, però, són universals, i per aquí aconsegueix atrapar tota la platea. El seu exemple és el dia que el van fer triar entre piano o bateria, però tots en algun moment hem hagut de prendre una decisió o viure una situació per a la que potser encara no estàvem preparats.

Co-dirigit per Miguel Casamayor i Marta Pérez, que també han ajudat a crear el text a partir de les anècdotes de la seva infància, l’actor desplega les seves dots interpretatives davant d’un públic que esclata de riure a cada vers. El seu humor àcid fa que t’arribis a sentir incòmode al riure de veritats tan contundents.

Només començar ens confessa que, en un escenari, és l’únic lloc on no té por. Tot i ser un actor versàtil i amb recursos no deixa de ser un exercici de valentia posar-se davant d’un públic a explicar les experiències que t’han dut a ser qui ets. Com a artista de qualsevol disciplina sempre hi ha una part de tu que estàs exposant públicament a través del teu treball, i en aquest cas, ell es despulla per a nosaltres de manera generosa.

Com l’animal polític, Martínez no es pot resistir a colar algun tema reivindicatiu en la seva peça. No en parla extensament ni fa cap discurs pretensiós, simplement deixa anar idees com qui no vol la cosa, i dóna la feina a l’espectador de recollir-les i com a mínim reflexionar-hi mentre es fa la cervesa de després amb els companys. Ha estat al Teatre del Raval, barri del qual és orgullós fill, com ja ens deia en el seu primer CD titulat El Bolero del Raval, i ara es troba els dijous al Jove Teatre Regina.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *